Un lloc frondós dels Ports
En un paratge frondós i majestuós dels Ports hi ha una font molt singular. És la font del Bosc Negre. Està situada al barranc de Conca, davall del coll de Carabasses. És un racó que emana una energia particular. L’aigua d’aquesta font raja lliure i carregada de vitalitat.
El líquid preuat
Abans als Ports hi havia fonts naturals escampades per tot el massís. La majoria rajaven. La gent que habitava la muntanya les mantenia netes i les usava amb finalitats diverses. Pels ramaders era necessari trobar aquestes fonts per poder abeurar els ramats. Al voltant de la font hi posaven bassis fets amb troncs d’arbres.
També als vianants que travessaven les muntanyes dels Ports els anava bé trobar-se fonts amb aigua brollant. Paraven a fer el trago i un desitjat descans. I sobretot a l’estiu els resultava molt adient i també reconfortant parar-se en una font d’aigua fresca situada en un entorn ombrívol. Aquest era el cas de la font del Bosc Negre, situada al costat d’un antic camí de bast que travessava els Ports. Era un pas obligat cap a la Terra Alta i els pobles del Baix Aragó. O bé a l’inrevés, des de les terres de l’interior cap a Tortosa o el litoral.
Antics llocs de culte
Antigament els llocs on hi havia una font natural rajant envoltada de natura podien ser idonis per fer-hi rituals o cultes de caràcter naturalista. Existien diverses creences que revelaven un respecte a les aigües d’aquests tipus de fonts. Podien ser llocs freqüentats per nimfes que realitzaven una mena de dansa al voltant de la font. Segons aquestes creences, amb els seus moviments magnètics impregnaven les aigües de la font de gràcia i virtut.
