Un espai natural de gran bellesa

La serra de Llaberia constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta, amb un punt més alt de 919 metres assolit a la Miranda. És un indret des d’on es poden albirar impressionants panoràmiques del Baix Camp, Tarragonès, Conca de Barberà i el litoral tarragoní. Altres punts característics de la serra de Llaberia són el Cavall Bernat, el Mont-redon –840m.-, el coll dels Colivassos o el Tossal Gran, aquest darrer amb una altitud de 847 metres.

Aquesta serra va ser declarada l’any 1992 Espai d’Interès Natural (EIN), amb una superfície de 10.350 ha (hi ha incloses les muntanyes de la Mola i el Montalt). També està inclosa en les Zones Especials de Conservació (ZEC), de la Xarxa Natura 2000 i de les Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA).

La superfície de l’EIN abasta diversos municipis de la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i el Priorat. Des de 2004 aquest espai està gestionat pel Consorci de la Serra de Llaberia. Són nombroses les accions que s’hi porten a terme per tal de preservar tot el seu patrimoni natural i cultural.

Paisatges i llums mediterranis

A les parts elevades l’element rocós defineix marcadament un potent i singular paisatge muntanyenc.
De la serralada en destaca la gran complexitat i seu el relleu molt accidentat. A les parts elevades l’element rocós defineix marcadament un potent i singular paisatge muntanyenc. El racó de la Dòvia, amb un conjunt de cingles impressionants, n’és un exemple. També hi ha els cingles d’en Jover, amb formes i prolongacions força colpidores. La corona de cingleres blanques que coronen la muntanya de La Mola li donen a aquesta uns aires de fortalesa rocosa.

Un patrimoni rellevant

La serra de Llaberia també té un important patrimoni cultural. Pel que fa als seus valors paisatgístics, en general es troben molt ben conservats.
Als vessants orientats cap al nord hi predominen els boscos densos de vegetació amb una variada biodiversitat. Com a barrancs més destacats podem mencionar el de la Dòvia, envoltat d’alts espadats, el dels Serralls, el del Remer situat a llevant i el de Llaberia, que desemboca al barranc d’en Jover i aquest, al seu torn, ho fa al de la Vall, concretament a l’indret conegut com la Fou, dins del terme municipal de Capçanes.

La serra de Llaberia també té un important patrimoni cultural. Pel que fa als seus valors paisatgístics, en general es troben molt ben conservats. Al llarg de la història els seus recursos forestals han estat utilitzats per la gent de la zona per a diversos usos.

Fruir d’un marc natural extraordinari

Des dels seus cims nus les vistes es mostren límpides.
Des dels seus cims nus les vistes es mostren límpides. Tot l’entorn és envoltat de muntanyes, a excepció de la part del camp de Tarragona i a llevant on la visió de la mar marca un clar contrast. Caminar pels boscos de la serra de Llaberia plens de vitalitat esdevé una molt bona teràpia. Poder fruir del seu caràcter salvatge, dels seus paisatges refrescants i els seus entorns naturals vigorosos és tot un luxe. Sens dubte, la serra de Llaberia mereix molt més recursos per a ser degudament gestionada i preservada.

 

 

By catsud

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques i millorar els nostres serveis. Si acceptes o continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.   
Privacidad