Els origens del pas de l’Ase
Les llegendes de la Ribera d’Ebre són fascinants. La llegenda de la nimfa Beanta ens remunta a l’origen dels temps, quan el riu Ebre encara no existia. En aquells temps, segons els geolegs les serres de Perles i el Tormo (Ribera d’Ebre) formaven un gran mur muntanyós el qual constituïa el límit abrupte d’un gran mar interior.
El llac de la nimfa
Vora d’aquest llac immens vivia la nimfa Beanta, filla del Sol i la Lluna. La nimfa vestida amb flocs de boirina s’enfilava a la roca del Sol per adorar al seu pare celestial. Durant el dia es submergia en les aigües cristal·lines, deixant en llibertat la seva cabellera que s’estenia plàcida vora la cascada del lloc.
Tormo de Montjuc i Barrufemes
La bellesa divinal de Beanta enamorà a Barrufemes, àngel rebel. Era un monstre infernal encès pel desig. La nimfa el refusà i preferí unir-se amb un descendent d’Adam. Era el primer riberenc, un jove fort i decidit que es deia Tormo de Montjuc.
Mentre tots dos esperaven feliços a la cova dels Coloms, el fruit del seu amor, Barrufemes foll de gelosia es confabulà amb les fúries més nefastes. El dia en què Beanta infantà esclatà la fúria malèfica.
Naixement del riu
Tota la serenor de la terra es trencà en uns instants i sota la més terrorífica de les tempestes s’obriren les entranyes de la terra. Les serres de Perles i el Tormo se separaren i per tant allí on hi havia hagut només una cascada s’obri el pas de l’Ase. Això va fer que el gran llac es buidés i per tant que el mar interior es convertís en un riu: l’Ebre.
Càstigs divins
Barrufemes va ser castigat per les divinitats superiors. L’empenyeren pel forat del Calder situat al pas de l’Ase, un lloc amb forts remolins que encara avui els navegants de l’Ebre consideren perillós. A més la forta corrent se l’emporta riu avall. Les seves restes quedaren atrapades per sempre a l’actual pas de Barrufemes.
Regines de la Ribera d’Ebre
El més importanBeanta i Tormo quedaren immortalitzats en la nostra geografia riberenca. Segons relats ancestrals les tres filles que la nimfa infantà aquell dia memorable foren Nàiade regina de les aigües, Dríade regina de les plantes i Orèade regina de les muntanyes. Finalment, mencionarem que segons sembla el seu esperit encara es mou per la comarca.