Llegendes de Menorca
L’any 1230 la Menorca musulmana va passar a ser tributària de Jaume I el Conqueridor.
Des del 1234 al 1282 governà l’illa el Rais Sa’id Hakam. Per tant, va ser el darrer període i el de màxim esplendor sota el domini àrab.
L’any 1287 Menorca fou conquerida i repoblada per Alfons III (el Franc). D’aquesta manera l’illa inicià una nova etapa no exempta de problemes pels illencs. Menorca era atacada per pirates turcs, bàrbars, bandejats i tota mena de bandits. Els segles XVI i XVII foren especialment durs pels menorquins.
Les incursions pirates començaren a sovintejar amb ràtzies i saquejos que ocasionaren més d’un mal de cap als menorquins. A resultes de tot plegat naixeren multitud d’interessants històries llegendàries que han perdurat fins als nostres dies. Les llegendes de Menorca de vegades captiven, d’altres són envoltatdes de suspens i misteri. Per altra banda algunes ens relaten fets que colpeix l’ànima. La de la donzella de les cases d’Alfurí n’és un exemple de llegenda trista.
Pirates moros ataquen Alfurí
Els llocs d’Alfurí de Dalt i Alfurí de Baix són situats al nord de l’illa, prop de la Cala Pilar i la Muntanya Mala. Són paratges naturals d’una bellesa única.
La llegenda ens explica que una nit a alta mar va aparèixer una nau de moros. Es va apropar cautelosament a la costa fondejant a la Cala Pilar-. Els atacants caminaren silenciosamentterra endins fins arribar a les cases d’Alfurí.
L’escamot de moros atacà per sorpresa a la gent d’Alfurí, els quals estaven dormint. Els pirates salvatges feren molt de mal. Saquejaren tan com pogueren i fins i tot s’emportaren a una bella donzella.
Cercant la donzella raptada
Els homes d’Alfurí tan prompte es referen de l’atac acudiren ràpidament a Cala Pilar a la recerca de la jove raptada. Quan hi arribaren començava a clarejar el dia. Però, els moros ja no hi eren. Miraren cap a la mar i ni rastre de la nau.
Tot i així, rastrejant els entorns de la cala un dels homes es va posar alerta. A prop seu s’hi podia sentir el plor ofegat de la noia. Això, els va donar una esperança de poder trobar-la amb vida. Van restar en silenci per a veure d’on venien els plors. Semblaven sorgits de les roques. Però, no hi havia manera de poder trobar a la noia enlloc. Els plors semblaven irreals. Es van sentir molt estranyats de tot plegat.
La mar que la va veure partir
Finalment, amb gran pena comprengueren que es tractava d’un murmuri inexplicable.
Tan intens va ser el dolor de la noia i profunda la seva desesperació que els seus plors van quedar impregnats en un racó arrecerat de la cala.
I cada nit plorava de nou la seva tragèdia davant la mar que la va veure partir de la seva estimada terra.
Avui dia encara hi ha gent que també diu sentir aquests murmuris estranys. El cas és que de fa molt de temps hi ha gent que hi deposita rams de flors. Potser, no només per la donzella d’Alfurí, sinó també per tantes històries terribles que aquesta singular i bella cala del nord de Menorca ha presenciat al llarg dels temps.
Fonts
Menorca Màgica. Carlos Garrido. 1998.
Quaderns de Folklore. Nº8. Llegendes de Menorca. Francesc d’Albranca.
Història de Menorca. Miquel Àngel Casanoves Camps. 2005.