Les cases de Son Carabassa estan situades dalt d’un turó al terme de Migjorn Gran (Menorca). Al seu costat hi ha el barranc de cala Fustam. El lloc és alterós amb vistes de bona part de la costa sud. En temps passats Son Carabassa tenia adossada una torre antiga que servia de talaia.
Aquesta llegenda la podem situar en algun moment del segle XV o XVI quan naus de moros apareixen per sorpresa per la costa, s’endinsaven terra endins a saquejar llocs (masies) aïllades. Fins i tot de vegades raptaven a persones.
Segons explica la llegenda era un diumenge. Com tots els dies a Son Carabassa regnava la tranquil·litat. Els amos del lloc havien marxat de bon matí ja sigui per anar a missa o per altres menesters. Però s’hi havia quedat sola una filla jove. De sobte la pau del lloc fou trencada. Sa Donzella es veié envoltada d’un estol de moros que havien desembarcat a cala Fustam i sigil·losament s’havien arribat fins son Carabassa. Sa donzella va tenir un bon esglai al veure’s rodejada per tota aquella mala gent. Però enginyosa no va oposar cap resistència. Els rebé molt amablement i els convidà a uns bons àpats.
Els pirates menjaven com a llops quan en un moment de descuit sa Donzella s’esmunyi pujant dalt de la torre per l’escala llevadissa, la qual retirar ràpidament. Acte seguit amb el corn marí començar a donar el toc de «moros a terra».
Els moros no podien accedir a dalt de la torre. Primer li feren mil promeses i oferiments. Ella els contestava tocant el corn tant fort com podia. Els pirates agafaren bigues llargues per les quals s’enfilaven per arribar dalt de la torre. Però la jove tota coratjosa els feia saltar a cops de destral. Els pirates veient que no trigarien en arribar els socors, posaren tota la llenya del lloc dintre la torre i l’encengueren.
Sa donzella mig ofegada pel fum segui tocant el corn. La torre s’havia convertit en un forn i el trespol li abrasava els peus. «Sa Donzella se llevà sa roba, la plega i s’hi posa de peus damunt. I seguí tocant es corn fins que tingué forces».
Feia una estona que ja no se sentia tocar el corn i que els moros ja havien marxat quan arribaren la família i la gent del voltant. De cala Fustam van veure sortir un vaixell berberisc al rem i a la vela. Quan fou possible pujar dalt la torre hi trobaren morta la coratjosa Donzella. «Estesa damunt els seus vestits plegats, però conservada posada sa blanca camia de lli…»
De com succeí tot plegat ho saberen els pares de sa Donzella gràcies al testimoni d’una velleta que vivia a «sa cova des Capità» propera a son Carabassa.
Font: Quaderns de Folklore núm 5. Llegendes de Menorca.
Recollides per en Francesc d’Albranca.