Els antecedents
L’any 1835 els frares carmelites de la vall de Cardó degut al procés d’exclaustració tingueren que abandonar la vall. Moviments revolucionaris arreu del territori obligaren a molts monestirs i cases religioses a ser abandonades. No van tardar gens els «miquelets» de Reus en presentar-se a Cardó i saquejar les dependències dels carmelites. També diversa gent d’alguns pobles veïns robaren tot el que pogueren.
L’any 1836 es posa en marxa el procés de desamortització anomenat de Mendizábal amb el qual totes les propietats dels carmelites a la vall de Cardó foren expropiades per l’Estat. Uns anys més tard entraren en subhasta. El mes de febrer de 1844 l’indret fou comprat per Miquel Antoni Monclús de Barcelona. Va pagar un import de 57.000 reals, o sigui 2.850 duros. O dit d’una altra manera el que equivaldria a 14.250 pessetes. Per tant, la compra es va fer per un preu mòdic.
Cal tenir en compte que quan l’any 1835 molts monestirs foren abandonats nasqué tot un moviment popular de recerca de diners i tresors amagats en els mateixos edificis monacals o els seus voltants. Fins i tot van sorgir personatges especialitzats en crear bulos, falsificar mapes i tot tipus de documents per tal de fer-se passar per «venedors de suposats tresors amagats». Foren més d’un els que caigueren en aquesta estafa.
Els fets
Al voltant de l’any 1844 a la vall de Cardó sembla que va succeir un fet inusual. Dic sembla perquè es tracta d’un fet que es va conèixer via oral passats bastants anys. Per aquest motiu hem posat aquest article dintre de la categoria de llegendes. No obstant això no podem descartar que el fet en qüestió hagues estat realitat.
El fet va ser explicat l’any 1885 per un veí de la població de Ginestar (Ribera d’Ebre), localitat propera a la vall de Cardó. Aquest veí es deia Miquel Agné el pare del qual va ser masover dels horts de Cardó per allà l’any 1844 quan ja era propietari Miquel A. Monclús. Citem el relat del testimoni mencionat en Miquel Agné;
«Quan jo era petit anava amb el meu pare a la vall de Cardó. M’hi solia estar uns quants dies. Un dia es van presentar dos francesos muntats a cavall. Vam venir des de la banda de Benifallet i anaven direcció Tivenys per l’antic camí.
Poc després es presentaren dos mossos d’esquadra els quals van preguntar al meu pare si havien vist passa a dos personatges francesos. Sembla que els estaven perseguint des de la frontera. El meu pare els va dir la veritat i els hi va senyalar la direcció per la qual havien marxat els dos personatges. El meu pare, el meu germà gran i jo els vam acompanyar una estona pel camí del barranc de Sant Bernat.
Quan vam arribar a l’ermita de Sant Bernat vam poder veure una zona on feia poc que la terra havia estat remoguda. Encara s’hi podia veure el buit i forma del motlle d’unes gerres. Però les gerres ja no hi eren, segurament havien desaparegut amb els suposats diners que contenien. Vam pensar que aquells dos francesos se’ls havien emportat».
Segons continuà relatant en Miquel Agné uns anys després es van presentar uns altres individus que també cercaven un suposat tresor. Però aquesta història us l’explicarem més endavant.
Dates clau
1606 Els Carmelites Descalços funden el Desert de Sant Hilari de Cardó.
1835 L’exclaustració i els moviments revolucionaris fan que els frares carmelites tinguin que abandonar la vall de Cardó.
1836 Amb la desamortització de Mendizábal les propietats dels carmelites a la vall de Cardó queden expropiades per l’Estat.
1844 Miquel Antoni Monclús propietari d’una famosa confiteria de Barcelona compra a l’Estat els terrenys de la vall de Cardó.
Fonts:
El valle de Cardó. Monografía histórica. Manuel Beguer Pinyol. 1948.
Arxiu de la Orde dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears 2000.