Un marc natural admirable
Rojals és un petit poble de muntanya (979 m d’altitud) que pertany al municipi de Montblanc (Conca de Barberà). Situat a la banda nord-est de l’EIN de les Muntanyes de Prades és un lloc envoltat de bonics paisatges vegetals. Els seus entorns ofereixen contacte directe amb la natura, així com miradors privilegiats. Abunden els boscos d’alzinar i de pi roig. I també hi podem trobar senders en bon estat dels quals alguns eren antics camins de bast. En definitiva es tracta d’un lloc idoni per practicar-hi senderisme i gaudir d’un marc natural genial.
El color blau del cel contrasta amb el verd de prats i boscos creant una harmonia visual. Són paratges on es respira l’aire fresc de la muntanya. Els paisatges naturals resplendeixen mostrant vitalitat. Els boscos frondosos de vegetació acullen diversitat de fauna: guineus, teixons, mosteles, esquirols, ratolins i rates, genetes, porcs senglars, amfibis, rèptils, ocells, etc.
Sobreviure dalt la muntanya
Antigament Rojals havia estat bastant poblat. Als anys 20 (segle XX) encara hi vivien 417 persones. L’emigració que colpejà tots els municipis de muntanya catalans als anys 50 i 60 va deixar el poble pràcticament buit.
La gent va marxar a causa de les dures condicions de vida a la muntanya, amb una agricultura en precari i depenent bàsicament de la fusta. Actualment hi viu poca gent però moltes cases s’han arreglat. S’hi han creat alguns serveis relacionats amb el turisme i la gastronomia. De fet, els caps de setmana i les temporades de vacances sol haver-hi més gent.
Des de temps immemorials
La zona de Rojals ja era habitada al Neolític. S’han trobat nombroses pintures rupestres. En època musulmana les Muntanyes de Prades foren ocupades fins a meitats del segle XII pels sarraïns . El lloc fou conquerit pels fills de Ponç I de Cervera vers el 1154.
Tot i que la morfologia arquitectònica de l’església de Sant Salvador és indicativa d’una construcció de la segona meitat del segle XII, la primera menció de l’església data de la darreria del segle XIII. A la darreria del segle XV, l’església de Rojals era de col·lació del rector de Montblanc, de la qual era sufragània.
