La Mola del sud

La Mola de Colldejou està situada a cavall de les comarques del Baix Camp i el Priorat. Forma part de l’EIN de la Serra de Llaberia. Juntament amb les muntanyes de Tivissa-Vandellòs i el massís de Cardó, formen el corredor biològic que connecta els grans espais naturals de les Muntanyes de Prades i els Ports. 

La Mola és una muntanya amb un relleu ben definit. La vessant nord està coronada amb una faixa de roca blanquinosa. Aquests trets li donen una originalitat paisatgística molt notable. De fet, és una de les muntanyes més emblemàtiques del sud de Catalunya..Per tant, podem afirmar que aquesta muntanya esdevé un símbol identitari de les terres del sud. Dos petits i acollidors pobles es troben a banda i banda de la muntanya. La Torre de Fontaubella (Priorat) a l’obaga i Colldejou (Baix Camp) a la solana.

Talaia superba

El cim de La Mola és un gran llom amb forma de gran planícia des de la qual es poden albirar àmplies panoràmiques de les comarques tarragonines. Hi ha diversos senders que accedeixen al seu cim, amb una altitud de 914 metres. L’any 2000 s’hi va projectar la instal·lació d’una centra eòlica. Per sort, la forta oposició per part de la gent del territori ho va impedir. Per tant, en aquest cas podem dir que la lluita va ser un èxit.
LA MOLA

Patrimoni natural

A la Mola hi ha l’alzinar muntanyenc, dominat per l’alzina. També comparteixen l’hàbitat algun pi blanc i la pinassa, i destacarem la presència del grèvol. Entre les plantes que acompanyen aquest alzinar, de forma més destacada, hi trobarem: l’arítjol, l’heura, el ginestó, l’esbarzer, el roldor, l’esparreguera, l’aranyoner, la rogeta, la viola, el galzeran, la falguera comuna i el fenàs de marge. Per sobre de l’alzinar i a prop de la zona culminant hi ha brolla calcària, l’eriçó, alguns exemplars de sàlvia i més abundància de corner, ginebre i porrassa.

La zona superior està formada per un prat amb força espècies diferents, principalment gramínies, lleguminoses i algunes compostes, plantatges, càrex i moltes altres. Caldria destacar la presència d’algunes plantes arbustives com el ruac, anomenat salada en aquesta zona, o la botgeta. També hi ha orquídies, abelleres, lliri blau i la vistosa peònia. Finalment, cal mencionar la presència del teix a les obagues més protegides, d’algun roure de fulla petita i d’alguna blada.

Vigilant el territori

A la part més alta del cim hi ha les restes d’una antiga torre de vigilància que fou bastida en les guerres carlines.
En temps llunyans la Mola era una talaia que permetia el control visual del litoral i de bona part del territori. I també era important la facilitat en la comunicació mitjançant miralls o foc i fum amb torres de funcions similars ubicades a altres muntanyes. Des de temps immemorials que la Mola ha estat una muntanya de pasturatges. Per tant, de ben segur que en temps dels ibers, ja era utilitzada per pasturar ramats de bestiar.

LA MOLA

Excursions inoblidables 

LA MOLAFinalment, destacarem que al llarg dels anys ha estat una de les destinacions predilectes del món excursionista. Pujar a la Mola un dia de primavera o un capvespre d’estiu a veure la posta de sol és una experiència que no s’oblida mai.

L’altitud, el paisatge, la soledat, el silenci, l’aire cristal·lí dalt la Mola causen una serenor i també un magnetisme que cadascú pot interpretar i viure a la seva manera.

LA MOLA

 

By catsud

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques i millorar els nostres serveis. Si acceptes o continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.   
Privacidad