La natura és vida
El contacte amb la natura ens proporciona benestar físic i mental. Tot el que conté: plantes, animals, aigua, pedres, paisatges, colors, energies, aires purs, etc. vivifica el nostre ser i per tant augmenta considerablement la força del nostre esperit.
Si anem a la natura regularment, i si a més ho fem practicant una activitat física moderada com caminar tranquil·lament, la nostra salut se’n veurà beneficiada de manera integral. De fet, a la naturalesa s’hi troben els nostres orígens.
Un microcosmos
La 
naturalesa no deixa de ser un microcosmos a la Terra, la nostra casa. És a dir, una mostra, un reflex de l’ordre còsmic. És el gran llibre que hem d’aprendre a llegir. Tot està interrelacionat. Hem d’aprendre a connectar-hi. I la manera més simple és respectant-la i estimant-la. Aquí rau el secret: estimar la natura. No com un plaer o un producte de «consum» més, sinó com una part de la qual en formem part i que ens fa possible la vida en aquest planeta. D’aquesta manera segur que al nostre interior hi brollarà una deu d’aigua clara que netejarà les nostres impureses i ens donarà força i vitalitat. Quan hi ha amor incondicional tot s’obre tal com ho fan les flors a la primavera.
És veritat que si el vell pogués estimar es rejoveniria, i que si el jove perdés el seu amor envelliria prematurament. Qui estima, augmenta la seva intel·ligència i la seva fortalesa. Qui deixa d’estimar, es debilita. Mentre l’amor habita en l’home, aquest s’alegra dels seus lluminosos pensaments, els seus nobles sentiments, la seva forta voluntat i el seu cos sa.» Peter Deunov (1864-1944)
Sentir la natura
Quan estimem la natura, quan ens impregnem de la seva essència, ens connectem amb la font que ens purifica, sana i il·lumina el nostre interior. Perquè no es tracta de pensar o d’analitzar, sinó de sentir i obrir el nostre cor. O sigui, ens cal desactivar el nostre intel·lecte i activar els nostres sentiments i la nostra intuïció.
Hem creat un món allunyat de la natura. I a més l’estem maltractant sistemàticament, sense lògica. De manera que ens estem destruint a nosaltres mateixos. I a més a més, el sistema de vida del món occidental ens ofereix un model de felicitat fals i frustrant. Però mai és tard per canviar de rumb. Ara estem en una mena de cruïlla molt transcendent. Un lloc i un moment crucials on s’hauran d’imposar canvis a tots nivells.
Sintetitzant podem dir que ens cal aprendre molt de la naturalesa. I sobretot, valorar-la, respectar-la i estimar-la sense condicions. Els humans no som més poderosos que la pròpia naturalesa. Només en som una part molt petita. És vital per a la nostra subsistència interactuar-hi d’una altra manera més positiva.
Josep Abelló
Gener 2020
