natura

La natura és vida

El contacte amb la natura ens proporciona benestar. Tot el que conté (plantes, animals, aigua, pedres, paisatges, colors, energies, aires purs, etc.) vivifica el nostre ser i, per tant, augmenta considerablement la força del nostre esperit.

Si anem a la natura regularment, i si a més ho fem practicant una activitat física moderada com caminar tranquil·lament, la nostra salut se’n veurà beneficiada de manera integral. De fet, a la naturalesa s’hi troben els nostres orígens.

La nostra casa

La naturalesa és el gran llibre que hem d’aprendre a llegir. Tot està interrelacionat. Hem d’aprendre (o recordar) com connectar-nos-hi i comunicar-nos-hi. I la manera més simple és respectant i estimant la Terra. Aquí rau el secret: estimar la natura. No com un plaer o un producte de «consum» més, sinó com una part de la qual en formem part i que ens fa possible la vida en aquest planeta. D’aquesta manera segur que al nostre interior hi brollarà una deu d’aigua clara que netejarà les nostres impureses i ens donarà força i vitalitat. Quan hi ha amor incondicional tot s’obre tal com ho fan les flors a la primavera.

Sentir la natura

Quan estimem la natura, quan ens impregnem de la seva essència, ens connectem amb la font que ens purifica, sana i il·lumina el nostre interior. Perquè no es tracta de pensar o d’analitzar, sinó de sentir i obrir el nostre cor. O sigui, ens cal desactivar el nostre intel·lecte i activar els nostres sentiments i la nostra intuïció.

Hem creat un món allunyat de la natura. L’estem maltractant sistemàticament, sense lògica. De manera que ens estem destruint a nosaltres mateixos. I a més a més, el sistema de vida del món occidental ens ofereix un model de felicitat fals i frustrant. Però mai és tard per canviar de rumb. Ara estem en una mena de cruïlla molt transcendent. Un lloc i un moment crucials on s’hauran d’imposar canvis a tots nivells.

INTERCANVIS AMB LA NATURA
«Per ser feliç i viure plenament, el gènere humà ha d’aprendre a realitzar correctament els intercanvis amb la natura i, sobretot, a obrir-hi el seu cor.» Omraam Mikhaël Aïvanhov (1900-1986)

Sintetitzant podem dir que ens cal aprendre molt de la naturalesa. I sobretot valorar-la, respectar-la i estimar-la sense condicions. Els humans no som més poderosos que la pròpia naturalesa. Només en som una part molt petita. És vital per a la nostra subsistència interactuar-hi d’una altra manera més positiva.

Josep Abelló
Gener 2020

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques i millorar els nostres serveis. Si acceptes o continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.   
Privacidad