1873
L’any 1873 fou clau en la història d’Espanya, ja que el 11 de febrer es proclamà la Primera República Espanyola. Aquest canvi de règim fou la conseqüència de diversos esdeveniments polítics previs. L’any 1868, la Revolució “La Gloriosa” havia provocat el destronament d’Isabel II i la instauració d’un nou sistema polític.
Després d’un període de provisionalitat, s’instaurà una monarquia constitucional sota el regnat d’Amadeu I de Savoia (1870-1873), un rei estranger que mai no aconseguí el suport popular ni polític suficient. La seva abdicació el febrer de 1873 obrí la porta a la proclamació de la República.
La Primera República es caracteritzà per la seva inestabilitat, marcada per disputes internes i la manca d’un projecte polític sòlid. El règim republicà intentà implementar reformes socials i descentralitzadores, però hagué de fer front a la insurrecció cantonalista, la guerra carlina i la resistència dels sectors monàrquics i conservadors.
Finalment, el 29 de desembre de 1874, un cop d’estat del general Arsenio Martínez-Campos a Sagunt posà fi a la Primera República i restaurà la monarquia borbònica en la figura d’Alfons XII, fill d’Isabel II. Així s’inicià el període conegut com la Restauració Borbònica, que marcaria la política espanyola fins al segle XX.
La tercera carlinada
Durant la tercera guerra carlina (1872-1876), la muntanya de Montsant esdevingué un feu carlista. El 13 d’octubre de 1873, el coronel liberal Maturana, cap del batalló de Barcelona, es dirigí cap a Prades amb la intenció d’arribar fins a Montblanc.
Per tal d’evitar el pas pel camí de la Morera, protegit pels grans espadats del Montsant i controlat pels carlins, optà per un itinerari alternatiu. Així doncs, passà per Cabassers i continuà per la Vilella Baixa i la Vilella Alta.
Els carlins dalt de Montsant
Quan la columna liberal es trobava a prop de Poboleda, a l’altura de les ruïnes del convent d’Escaladei, els guaites carlins situats al cim de la muntanya dispararen uns quants trets per alertar el gruix de les forces carlines de la presència de l’enemic.
Arribats a Cornudella, l’alcalde informà Maturana que hi havia carlins a Vilanova de Prades. Davant d’aquesta informació, decidí prendre el camí del coll d’Albarca i, al capvespre del 18 d’octubre, la columna liberal arribà finalment a Prades.
Font: “Cercos, guerriller carlí al Baix Camp”. Albert Manent,1979. Editorial Dalmau.
El carlisme
El carlisme fou un moviment polític ultraconservador sorgit a Espanya el 1833, arran de la mort del rei Ferran VII. Aquest moviment defensava els drets dinàstics de Carles Maria Isidre de Borbó, germà del rei difunt, enfront de la seva neboda Isabel II.
Més enllà de la disputa dinàstica, el carlisme es convertí en una ideologia amb una forta base tradicionalista i antiliberal, que advocava pel manteniment dels furs i privilegis regionals, especialment al País Basc, Navarra i Catalunya. Els seus seguidors s’oposaven a la centralització de l’Estat i defensaven una monarquia de caràcter confessional catòlic.
El lema carlista, “Déu, Pàtria, Furs i Rei”, sintetitzava la seva defensa dels valors religiosos, la identitat nacional, els drets històrics dels territoris i la legitimitat dinàstica. Al llarg del segle XIX, el carlisme desencadenà diverses guerres civils, conegudes com les guerres carlines, i mantingué una presència activa fins ben entrat el segle XX, especialment en l’àmbit polític i social. Font: Wikipedia.
Revisat: 10-02-2025
