construccions de pedra en sec

Els origens

Petit aixopluc de cal Espardenyer al terme municipal de Capçanes (Priorat).

L’arquitectura popular situa els orígens de les construccions de pedra seca a l’Orient Mitjà. Es creu que s’inicien en temps del Neolític. Posteriorment, degut a migracions i a diferents moviments de població, aquestes tècniques de construcció s’anirien escampant per tota la conca mediterrània.

Per tant, les ribes de la Mediterrània són una de les zones del món amb una major presència d’elements de pedra seca. La durabilitat del material usat (fonamentalment pedra calcària) ha contribuït a la conservació de moltes d’aquestes construccions: marges, barraques, cabanes de volta, basses, paravents, etc.

Per la seva banda, la part meridional de Catalunya, les illes Balears, així com el nord del País Valencià constitueixen un dels màxims exponents de les construccions de pedra en sec a la riba mediterrània occidental. La presència de la pedra seca al sud de Catalunya destaca a les comarques del Camp de Tarragona, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Montsià.

Barraca de sostre alt al terme muncipal de Mont-roig (Baix Camp).

Tècniques de construcció de pedra en sec

Excursió guiada de Catsud al terme municipal de la Morera de Montsant (Priorat).

La tècnica de la pedra en sec està considerada com una de les primeres tecnologies constructives de l’home. Basada en uns principis tan elementals com els de “saber agermanar la pedra”, podríem resumir-la com la disposició manual de petits blocs de pedra, més o menys treballats. I d’aquesta manera hàbilment col·locats per a que actuïn com un de sol, sense cap altre material que els lligui.

Tot i que cada construcció de pedra en sec presenta unes particularitats que la fan poc menys que peça única, existeixen uns coneixements constructius comuns que s’han transmès de generació en generació.

Valors paisatgístics i ambientals

Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot per l’olivera, la vinya, l’ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima.

Els murs de pedra seca, per la seva banda, a més de formar bancals o delimitar parcel•les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d’aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses).

Condicionament de finques

Al llarg de la història, moltes generacions han extret dels que acabaven essent camps de conreu les pedres que n’impedien la llaurada i el correcte creixement de les llavors. Aquestes pedres han servit per construir els marges de despedregar i els murs de pedra seca, que protegeixen i limiten els camps i, en alguns casos, també les propietats.

construccions de pedra en sec
Marges de pedra en sec al terme municipal de Capçanes (Priorat)

Diversos usos i funcions

Les barraques serien una de les construccions més característiques de la pedra en sec. Corresponen a construccions que feien la funció de cobert d’estris i lloc de descans. L’utilitzaven els pagesos quan les feines del camp requerien romandre-hi més temps. També per protegir-se de pluges i tempestes quan les finques eren lluny del poble.

construccions de pedra seca
Conjunt de barraques situades a la partida dels Galls al terme municipal del Masroig (Priorat).

Si les dimensions ho permetien s’utilitzaven també com a lloc de descans pels animals de tir. En aquest sentit al costat de la barraca s’hi construïa una estança addicional. Amb la irrupció dels tractors i els cotxes, aquestes construccions perderen la funció original. D’altra banda, les vores de les barraques solien ser l’espai de la finca elegit per ubicar diversos arbres d’ombra, com per exemple una figuera.

Hi havia moltes més construccions realitzades en pedra seca que tenien altres funcions: emmurar balmes, recers o paravents, basses, cisternes i aljubs per emmagatzemar aigua, petits aixoplucs, amagatalls per deixar-hi eines del camp, etc.

Balma murada a la Serra de Montsant, terme municipal de Margalef (Priorat).

Patrimoni que cal preservar

Tot aquest patrimoni és d’un gran valor cultural. Alguns municipis han tingut la iniciativa de donar-lis el reconeixement merescut. S’han netejat els seus entorns i els han senyalitzat amb rètols explicatius. Fins i tot s’han creat rutes facilitant d’aquesta manera la seva visita. Esperem que tot aquest patrimoni cultural disseminat pel nostre territori es continuï dignificant i en definitiva conservant com un valor més de la nostra identitat.

By catsud

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques i millorar els nostres serveis. Si acceptes o continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.   
Privacidad