Una vall frondosa
El bosc de Castellfollit està situats en el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Ocupen una notable extensió de l’àrea nord de les Muntanyes de Prades. Són boscos d’un clar caràcter forestal, on podem trobar alzinars ben constituïts. Es tracta d’un bosc dens i molt estratificat. Algunes plantes indicadores són: l’alzina, el marfull, l’aladern, el galzeran i el lligabosc.
A les parts baixes, les pinedes de pi blanc són la formació que ha substituït l’alzinar, tot i que el pi blanc està acompanyat de moltes espècies pròpies de l’alzinar. De la mateixa manera, quan s’ascendeix en altitud, apareix el pi rojal i la pinassa.
Un lloc ideal per practicar senderisme
Diversos senders de bon caminar transcorren per dintre del bosc enllaçant amb pistes forestals. Alguns dels indrets que podem trobar caminant per aquesta zona són: el tossal del Carrasclet, el tossal Rodó, el pla dels Esbarzerals, el racó de la Panxa, el clot del Llop, el coll del Roure, etc.
També hi ha una casa forestal a l’àrea de Fontades i la Granja dels frares de Poblet. A les parts altes les vistes són magnífiques. Dintre del bosc s’hi ha creat un itineraris micològic i s’han pintat bolets acolorits a les soques dels arbres, la qual cosa és bastant discutible.
Una mica d’història
La casa de Castellfollit és situada en un petit planell sobre el camí al costat de la confluència del riuet de Castellfollit amb el de l’Argentera. La tradició conta que els sarraïns edificaren Castellfollit i dalt la carena de la serra el castell de Castellsarraí.
En 1148, quan les hosts cristianes comandades per Ponç de Cervera van envair aquest sector de les Muntanyes de Prades, se n’apoderaren. El cabdill el lliurà al sobirà, però el comte de Barcelona li concedí en feu, per arrancar-li jurament de fidelitat i homenatge, ja que hi estava enemistat.
Quan els monjos de Frontfreda s’establiren a Poblet, Castellfollit fou transformat com a lloc d’oració en en una granja. Les terres de Castellfollit no rendien gaire, ja que la mateixa granja necessitava manllevar diners al monestir pobletà o a tercers. La raó d’aquesta situació no fou només la qualitat de la terra, sinó la disminució de vocacions i la manca de conversos a partir del segle XIII.
La economia de la granja de Castellfollit tenia tres pilars: els productes propis, com el carbó, el cobrament del pasturatge dels ramats de Prades, Capafonts i Mont-ral. i també l’ús i cobrament del dret de talla del bosc de Castellfollit. La seva precarietat econòmica va fer de Castellfollit una de les poques granges exemptes de pagament de les taxes fixes al monestir.
Fonts:
- Història Natural dels Països Catalans.
- Catalunya Romànica. Vol. XXI.
Actualitzat: 21/03/22
