El Llegendes de Menorca
Les llegendes de Menorca són plenes de misteri, aventures i personatges inoblidables. Algunes relaten fets sorprenents, d’altres ens parlen de valors com la valentia i l’enginy. Entre totes elles, destaca la història de la donzella de Son Carabassa, un relat que ens transporta a temps remots, quan l’illa era sovint assaltada per pirates berebers.
La talaia de Son Carabassa
Les cases de Son Carabassa es troben dalt d’un turó al terme de Migjorn Gran (Menorca), a prop del barranc de cala Fustam. Des d’aquest punt elevat, es pot contemplar bona part de la costa sud de l’illa. En temps passats, aquest lloc disposava d’una torre antiga, utilitzada com a talaia per vigilar possibles incursions enemigues.
Un diumenge de terror
Aquesta llegenda es pot situar en algun moment dels segles XV o XVI, quan els pirates berebers arribaven per sorpresa a la costa menorquina i s’endinsaven terra endins per saquejar masies i, fins i tot, segrestar persones.
Segons explica la història, tot va succeir un diumenge. Els amos de Son Carabassa havien marxat ben d’hora, potser per anar a missa o per atendre altres obligacions, i només hi havia
quedat la seva filla. La calma del matí es va trencar de sobte quan un grup de pirates, que havia desembarcat a cala Fustam, va arribar sigil·losament fins al mas.
La jove es va veure envoltada per aquells homes, però en lloc de deixar-se vèncer pel pànic, va demostrar una gran intel·ligència. En comptes d’oposar resistència, els va rebre amb aparent hospitalitat i els va convidar a un bon àpat.
L’enginy de la donzella
Els pirates, confiats, menjaven amb avidesa quan, aprofitant un moment de distracció, la donzella es va esmunyir cap a la torre i va retirar ràpidament l’escala llevadissa. Des d’allà dalt, va començar a tocar el corn marí per alertar de la presència enemiga.
Els assaltants, incapaços de pujar, van intentar convèncer-la amb promeses i ofertes. Però ella, decidida, només els responia fent sonar el corn amb més força. Veient que el temps jugava en contra seva, els pirates van buscar bigues llargues per enfilar-se fins a la torre. La jove, armada amb una destral, els va rebutjar colpejant-los sense vacil·lar.
Un final tràgic i heroic
Desesperats, els atacants van decidir incendiar la torre. Van amuntegar llenya a la base i li van calar foc. El fum i les flames van començar a omplir l’interior, però la donzella, tot i estar ofegant-se, no va deixar de tocar el corn fins que li van fallar les forces.
Quan finalment la gent del voltant i la família van arribar, els pirates ja havien fugit, i des de cala Fustam es veia com un vaixell bereber s’allunyava mar endins. Quan van aconseguir pujar a la torre, van trobar-hi el cos sense vida de la valenta donzella. Estava estesa damunt els seus vestits plegats, però encara vestia la seva blanca camisa de lli.
La veu del testimoni
El relat de la tragèdia va arribar als pares de la donzella gràcies al testimoni d’una velleta que vivia a «sa cova des Capità», propera a Son Carabassa. Així es va poder reconstruir el relat d’un acte heroic que encara avui perdura en la memòria de les llegendes de Menorca.
Font: Quaderns de Folklore núm. 5, Llegendes de Menorca. Recollides per Francesc d’Albranca.
Actualitzat: 23-03-25