A les acaballes del segle XVI el capitost de tots els bandolers era el “valent Gassió” o “Valent de Montsant”, com l’anomenaven. Aquest personatge durant anys feu molt de mal. No hi havia manera d’atrapar-lo. Per tant, el veguer de Montblanc es va veure obligat a alçar el sometent per causa d’haver assaltat el poble de Rojals, a les Muntanyes de Prades. La duquessa de Cardona, el 18 de febrer de 1592, també féu quelcom de semblant.
Per tot el muntanyam de Prades, Siurana, serra la Llena i Montsant hi havia un veritable exèrcit cercant el ferotge bandoler. Una nit d’hivern d’aquell any 1592, en Gassió i els seus homes estaven reunits en una cova del barranc dels Pèlecs (Serra de Montsant). La pressió que tenien era enorme. Sabien que eren perseguits i per tant corrien perill. Dintre de la cova començaren a discutir. De cop i volta sorgí una baralla. Els crits ressonaven dintre la cova. Amb la baralla vingueren els cops de puny i les punyalades. I d’una punyalada caigué mort el mateix Gassió.
Finalment els problemes que ocasionava aquest bandoler quedaren ressols. Però, el que no s’acabà foren els bandolers a Montsant i per les terres del sud.