MASOS DE MUNTANYA

Un passat oblidat

MASOS DE MUNTANYA
Els masos de muntanya van ser durant molts anys el sistema de vida de moltes famílies

Els masos de muntanya van ser durant molts anys el sistema de vida de moltes famílies.Tot i l’actual estat d’abandonament el mas forma part de la història de la muntanya, del món rural i del nostre país.

Als Ports trobem indicis d’aquest tipus de poblament a partir de la Edat Mitjana. En un principi eren construccions precàries: cabanes fetes amb pedres, troncs i ramatges. Amb el pas del temps van evolucionar. El seu màxim desenvolupament i funcionament el trobem al segle XIX i primer terç del XX.

Als masos vivien els masovers. La família de masovers eren una unitat de producció i de consum, seguint el tipus d’economia tradicional del món rural de l’època. La vida al mas era més dura que al poble ja que a la muntanya les condicions són més extremes.

El masover i la masovera

La gent que vivia als masos eren persones adaptades al medi i al clima de la muntanya. Sabien fer diversitat de tasques i oficis. La seva economia de subsistència els obligava a tocar moltes tecles durant tot l’any. Les tasques al voltant del mas no paraven mai, si bé a l’hivern les nits més llargues els permetien descansar més. Als pobles hi solien baixar alguns dies festius o quan hi havia mercat. Aprofitaven per vendre o bescanviar productes excedents i/o adquirir eines, roba o aliments que no es podien fabricar o produir ells mateixos.

Al mas hi vivien fins a tres generacions. El matrimoni jove era el puntal i motor del mas. Tan l’home com la dona els calia treballar de valent i administrar el mas, els conreus i els ramats de bestiar. A banda els calia cuidar dels infants i dels avis o besavis.

L’economia del mas

La gent dels masos practicaven un tipus d’economia tradicional que es caracteritzava per tres eixos fonamentals:

  • Màxim autoabastiment de productes
  • Diversificació de tasques
  • Organització de la producció basada en la família com a recurs

Això vol dir que l’ofici de masover implicava moltes tasques diferents i diversos oficis que es repartien entre tots els membres de la família.

La seva base econòmica bàsicament derivava de tres activitats:

  • Ramaderia
  • Agricultura
  • Recursos del bosc.
Els ramats eren principalment de cabres i en segon terme d’ovelles.

A les muntanyes dels Ports la feina principal dels masovers era la de pastors. Hi disposaven de pastures en abundància. Els ramats eren principalment de cabres i en segon terme d’ovelles. Els masovers també feien de pagesos. Conreaven aliments per a la família i en cas d’haver-hi excedents (finques més grans) els venien als pobles propers.

Era important cultivar blat per produir farina per fer-se el pa i tenir ordi i palla pels matxos, mules i someres. També conreaven alfals per alimentar el ramat i panís per donar al matxo.

Una producció d’autoconsum diversificada

Molts masovers tenien ametllers, olivers, vinya. També alguns arbres fruiters com noguers, codonyers, magraners, presseguers, albercoquers, figueres etc. I gairebé tots feien horta: patates, tomates, fesols, remolatxa, cols, naps, alls, cebes, carabasses, albergínies, etc. També solien tenir arnes d’abelles per tal de produir mel. De la diversitat d’aliments que collien en feien conserves per tenir aliments durant tot l’any.

A banda tenien gallines per tal de consumir ous. Anualment criaven un porc per fer embotits i altres aliments, tenien alguna cabra per la llet i per fer formatge, etc. A més a més, practicaven altres activitats complementàries com ara la caça per tal de proveir-se d’altres tipus d’aliments: conills, esquirols, perdius, llebres, grives, tords, tudons, etc. I genetes per vendre la seva pell. A l’estiu també pescaven, principalment madrilles.

El temps sempre s’aprofitava

A l’hivern, com que tenien menys feina de pastors i de pagesos, ho combinaven amb altre feines: podien fer carboneres per tal de produir carbó vegetal, fer pega quitrà, fer llenya, buscar bolets. Si tenien possibilitat també anaven al jornal a tallar i arossegar fusta. Els dies que plovia els utilitzaven per endreçar coses i reparar eines.

A l’hivern quan es feia fosc, a la vora del foc solien fer utensilis per a ells o per a vendre: per exemple, escales per a collir olives, batalls per a les esquelles, socs, arnes, cadires de boga, cabassos i sàrries de pauma, cistells de vímet… Quan calia els masovers també es feien les obres o reparacions del mas.

Quins problemes tenien els masovers?

Els masovers produïen moltes coses de les que consumien, però del que anaven més justos era de diners: per comprar algunes coses com roba, calçat, pesca salada, sal, etc, per pagar la contribució, per comprar eines o animals per les tasques del camp… Al mas, la família formava un autèntic equip de treball i quan mancava algun membre els suposava molts problemes. Per exemple, quan els fills marxaven a fer el servei militar o quan els reclutaven per alguna guerra, per malalties de llarga durada, etc.

MASOS DE MUNTANYA
La climatologia era un dels principals obstacles a superar. L’hivern era molt dur i llarg als Ports. Hi havia moltes

La climatologia era un dels principals obstacles a superar. L’hivern era molt dur i llarg als Ports. Hi havia moltes nevades i temperatures gèlides. Havien d’anar molt en compte amb els depredadors: als llops i a les àguiles els agradaven molt els corderets i a les guineus les gallines. Els nens no podien anar a l’escola. A les nits, els pares o els avis els ensenyaven les quatre coses que sabien.

  • FONTS
  • El Parc Natural dels Ports. El medi humà. Pepa Nogués
  • El Ballestar, història i territori. Carles Gisbert. Mercè Gisbert. Onada Edicions
  • Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya). Domènec Jardí i Pagès / Carles Jardí i Pinyol. Cossetània Edicions
  • Els masos de Montsant. Associació cultural Carrutxa. Parc Natural de la Serra de Montsant.

By catsud

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques i millorar els nostres serveis. Si acceptes o continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.   
Privacidad