DONYA BLANCA

El comte de Prades tenia una filla que es deia Blanca. Aquesta es va enamorar d’un trobador que sempre li cantava cançons. De resultes d’aquest enamorament donya Blanca va quedar embarassada. En saber-ho el comte, fou tal la ràbia que li produí el seu deshonor que de manera immediata va fer agafar el seductor i el feu penjar a la forca més alta.

Blanca fou tancada a la torre més alta del castell. Si guaitava per l’estret finestral, veia al seu davant com els corbs picotejaven el cos del seu amant. El barret i el llaüt del trobador reposaven penjats d’un clau en la seva estreta cambra.

Això durà fins que una nit de tempesta la comtessa infantà un nen. El seu pare enfadat va dir: “la carn del llop, pels llops!”. El nou nat fou esclafat contra les lloses del pati. Donya Blanca fou treta del roig castell i transportada a cavall d’una mula fins els voltants de Siurana. Fou lliurada en una cova natural enmig dels cingles.

A més el comte va fer tapar aquesta cova amb una paret al davant perquè no pogués sortir. Per llit un jaç de palla, ni nits ni un sol llum ni cap caliu; per menjar un mos de pa servit a diari per un servent del comte que mai se li atansava. Diuen que foren 11 anys que aquella desventurada visqué dins l’espluga siuranenca, fins que malmesa, morí en la mateixa cova a la que ella dóna nom.

By catsud

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques i millorar els nostres serveis. Si acceptes o continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.   
Privacidad