La cultura de l’oli
L’oli d’oliva verge extra és un superaliment ric en antioxidants conegut pels seus múltiples beneficis per la salut. En la dieta mediterrània i en la nostra gastronomia en particular esdevé un pilar fonamental. Els orígens de l’olivera cal cercar-los en temps dels fenicis.
Darrere de l’oli d’oliva verge extra hi una tota una filosofia de treball per part de pagesos i pageses. L’olivera també aporta valors paisatgístics i ecològics al territori. Per tant, podem afirmar que al voltant d’aquest conreu hi ha tota una cultura.
Els orígens
La majoria dels historiadors afirmen que l’olivera és originària de l’antiga regió mesopotàmica, a Síria i l’Iran, i avui els vestigis arqueològics confirmen que l’olivera és una planta coneguda des de fa 8.000 anys. Així doncs, és a la regió mediterrània on cal buscar el bressol de l’olivera
Van ser els fenicis i els grecs els que introduïren l’olivera a Catalunya i la península Ibèrica. I van ser els romans els qui van expandir el cultiu per tot el litoral mediterrani. En el cas d’Hispània esdevingué un dels cultius més importants, juntament amb la vinya. Se sap, per exemple, que des del port de Bàrcino (Barcelona) s’exportava vi i oli a Roma, com també des de Dertosa (Tortosa). El riu Ebre a ser descrit com l’oleum flumen que podria significar “riu de l’oli”.
Però van ser els àrabs a partir del segle VIII els responsables de la generalització del cultiu i de la seva intensificació i perfeccionament. Durant la dominació àrab, l’olivera va ser també un arbre molt apreciat i intensament cultivat. La seva cultura va contribuir amb els seus coneixements a millorar tècniques diverses, tant de conreu i d’obtenció d’oli. I també en la fabricació de gerres que s’utilitzaven per emmagatzemar-lo. Fins i tot, cal atribuir-los el descobriments de molts dels seus usos culinaris i medicinals.
Tipus d’olis d’oliva
Les característiques que presenta un oli d’oliva vénen marcades per les propietats de les olives emprades per obtenir-lo. I també pels procediments d’elaboració aplicats. Això ens indica la qualitat i la puresa de l’oli.
Hi ha una reglamentació establerta a nivell de la Unió Europea que defineix els diferents tipus d’olis d’oliva, les característiques de qualitat i puresa que han de complir aquests olis, i la manera de com s’han de determinar aquestes característiques.
Les característiques sensorials dels olis d’oliva permeten diferenciar-los i condicionen, en part, les preferències dels consumidors. L’anàlisi sensorial dels olis aporta informació objectiva sobre la seva qualitat real, i permet fer-ne estudis comparats. Per tant, ens ajuda a aprofundir en la cultura de l’oli.
S’anomenen genèricament “olis d’oliva verges” els olis que s’han obtingut del fruit de l’olivera per mitjans mecànics o per altres procediments físics que impliquin una alteració mínima del producte. S’exclouen d’aquesta categoria els olis obtinguts amb procediments químics o bioquímics o els qui siguin producte de barreja amb altres olis. Oli d’oliva verge extra
Oli d’oliva verge
Oli d’oliva llampant
|
Denominacions d’Origen Protegides (DOP)
A Catalunya tenim zones extenses de conreu d’olivera. Són territoris amb característiques diferenciades, a cada un dels quals es conrea majoritàriament una varietat concreta d’olivera. Això fa que els olis que es produeixen presentin unes característiques particulars de cada zona, un fet que ha justificat l’aprovació de les cinc denominacions d’origen protegides (DOP).
L’olivera, paisatge i ecologia
Els oliverars catalans configuren uns paisatges d’un valor ecològic, que amb més o menys preponderància en el territori, s’estenen per tota la franja mediterrània del país, des de l’Empordà fins més enllà de l’Ebre.
Aquest paisatge d’oliverar assoleix la seva màxima expressió a les terres de l’Ebre i al migdia de les comarques lleidatanes del Segrià, les Garrigues i l’Urgell, on en determinants indrets l’olivera esdevé el conreu dominant. També cal remarcar la importància del paisatge de l’olivera en comarques rurals com el Priorat o la Terra Alta.
Els conreus d’oliveres alternats amb altres tipus de conreus, boscos, prats, etc formen un mosaic d’ecosistemes rics en vida vegetal i faunística.
L’oli d’oliva verge extra i la salut
La creixent popularitat de l’anomenada dieta mediterrània té els fonaments en un ampli ventall d’estudis epidemiològics que han evidenciat la relació entre els aliments consumits en aquesta regió.
En especial pel que fa al consum de l’oli d’oliva verge extra, i la prevenció d’alguns factors de risc determinants en certes patologies. Com per exemple, l’obesitat, les malalties cardiovasculars, la diabetis, alguns tipus de càncer i les malalties degeneratives.
Darrerament Científics de la Facultat de Medecina Lewis Katz de la Universitat de Temple (LKSOM), a Philadelphia (Estats Units) l’han catalogat com un superaliment ric en antioxidants protectors de cèl·lules i conegut pels seus múltiples beneficis per la salut, especialment contra l’envelliment i les malalties cardiovasculars. I també per preservar la memòria. Per tant, està prou demostrat que el consum diari d’oli d’oliva verge extra ajuda a prevenir certes malalties i millorar la nostra salut.