Panxampla, una vida d’aventures

El personatge

Joan Pujol Fontaner, conegut popularment com lo Panxampla va nàixer a Alfara de Carles el 23 d’abril de l’any 1857. Era el més petit de sis germans, d’una família molt humil i de la qual prompte faltà el pare. Per això, als catorze anys marxà a treballar al Reguès (Tortosa). No anà a l’escola i morí analfabet, com molta gent rural d’aquells temps.

Joan Pujol era persona de caràcter viu i sang calenta. Les autoritats de l’epoca aviat li posaren l’etiqueta de bandoler criminal. Però Panxampla no tenia res a veure amb els bandolers tipics d’aquells temps. I tampoc era un criminal patalògic. Tot i així, la premsa de l’època ja deia d’ell que des de jovenet «era sedicioso, alborotador, pendenciero, y dispuesto siempre a todo escándalo, Pujol dio a entender claramente desde los primeros pasos de su vida su osadía y atrevimiento.»  

Els qui guardaven el record d’èpoques passades afirmaven que no era una persona dolenta, però que no permetia la traïció ni l’engany. Deien d’ell que mai robava als pobres, sinó que fins i tot els ajudava en alguna ocasió. Per tant, posseïa tots els ingredients perquè el personatge passés a la posteritat.

Integrat a les guerriles carlines

Probablement ja des de 1870 s’integrà a les primeres partides carlines que començaren a organitzar-se al sud de l’Ebre. Arribà a ser suboficial de la companyia que manava lo Capellà de Flix. L’assassinat d’un superior seu durant la guerra és troba reflectit a diversos mitjans. Sembla ser veritat que acabà el conflicte a les tropes liberals, perquè ja el juny de 1875 ell i un amic seu feriren de gravetat un altre jove del seu poble en el decurs d’una disputa. Si hagués arribat a la pau com a suboficial carlí, hauria estat una temporada presoner i no seria possible trobar-lo tan aviat a Alfara.

Designis de la vida

El que acabà per decantar la seva vida va ser la mort de Marià Fontanet, conegut com a Marianet de la Viuda. Els fets ocorregueren al seu poble natal el novembre de 1877, quan a les dues de la matinada del dia 24 en Marianet manà la seva filla que anés a buscar aigua a la font de la plaça. Allà es trobà els quatre joves (entre ells Panxampla), que després d’haver estat bevent més del compte a la taverna, marxaven a rondar pel poble.

Al Diari de Tarragona nº 282 de data 1-12-1877 va quedar reflectida la notícia d’aquesta manera: «la persiguieron hasta casa, dos delante i dos detrás. Frente a la casa, el padre defendió a la hija y uno de los cuatro disparó una pistola a quemarropa al padre, dejándole cadáver en el acto.»

Per aquest crim Panxampla fou tancat a la presó de Tortosa. Però pel que va explicar la gent del poble el qui va matar a Marià Fontanet fou en Joan Cuanco, un dels seus amics. Segons va dir una persona del poble i que quedà reflectit al llibre de J.J. Rovira Climent «el Joan Cuano era casat i tenia família, en canvi Panxampla era solter i per amistat van fer córrer que havia estat ell…»

Panxampla, fugitiu pels Ports

Però aviat aconseguí fugir de la presó amb altres vuits companys acusats com ell d’homicidi. Entre aquests hi anaven Josep Centelles conegut com el Sort i Josep Bel, que també eren d’Alfara; Josep Ralda –lo Blanco- de Godall, que es convertí en el seu home de confiança, i també Joan Chavelsa. Aquests cinc constituïren una partida que durant un any s’ensenyorí de les contrades dels Ports. Utilitzaven l’escabrositat de les muntanyes i el gran nombre d’amagatalls que els oferia. Al Diari de Tarragona núm. 245 de data 19-10-1879 podem llegir:

«La Guardia Civil ha realizado una penosa campaña en los puertos de Beceite donde se han refugiado cinco criminales de los escapados de las cárceles de Tortosa.

La persecución es tan activa como permite lo quebrado de las montañas que les sirven de guarida, y día y noche no descansan las beneméritas parejas de este Instituto destinadas a volver la tranquilidad a los habitantes de aquellas masías que la han perdido con la aparición de aquella cuadrilla de facinerosos.»

Però la col·laboració de sometents i espies acabà conduint novament a la detenció de Panxampla. Així, al Noticiero Dertosense de data 23-10-1879 va aparèixer la següent notícia: «Al amanecer del domingo último (dia 19) fue capturado el célebre criminal de Alfara, le hallaron sin armas y declaró que iba a presentarse a las autoridades.» Però el gener de 1880 Panxampla aconseguí escapolir-se un altre cop. I novament, s’amagà per les muntanyes dels Ports.

Solitud, llibertat i persecucions pels Ports

Durant les llargues temporades que Panxampla va estar fugit pels Ports rondava per les muntanyes com un animal feréstec. Hi havia dies que se sentia ple d’energia, esperançat de solucionar la seva mala situació. D’altres dies la soledat i la immensitat dels Ports l’angoixaven. Se sentia lliure però sol. Trobava a faltar els seus amics, la seva família…

Quan ho veia segur es presentava a alguna masia pels vespres amb bones intencions. Demanava un plat calent i una mica de companyia. També intentava aconseguir informació del què es deia d’ell. Els masovers l’ajudaven, uns perquè no el veien una mala persona, d’altres per por. En més d’una ocasió la gent de la muntanya l’ajudaren i el salvaren de situacions límit. La guàrdia civil li trepitjava els talons i en algun moment va tenir que afrontar persecucions de pel·lícula pels Ports.

Vagant pels Ports, de quan en quan, es trobava amb persones de tota mena i situacions xocants. Per exemple, un dia va fer cap a la zona alta de Refalgarí on s’hi va trobar unes persones que vivien com animals dintre de cabanes rústiques, vestits només amb túniques velles, bruts i amb el peus descalços. Un altre dia, va passar pel mas de Maraco i s’hi va trobar més misèria que a casa seva: aquells masovers aïllats dalt la muntanya ni plats tenien per a menjar, tenien mal aspecte i anaven mal vestits. 

Un desenllaç tràgic

Panxampla es consagrà com una llegenda, amb perfils sobrenaturals, capaç de tenir el do de la ubiqüitat i de la premonició. S’ensumava les emboscades i en més d’una ocasió va sortir indemne dels tiroteigs. El juny de 1881 decidí d’abandonar els Ports i donar un nou rumb a la seva vida. Marxà d’amagat a França amb el seu company Blanco. A Carcassone conegué Cesària Victorine Milhau, amb qui tingué un fill el novembre de 1882.

Però el desembre d’aquell mateix any va ser detingut a Carcassona i extradit a Espanya. Segons s’explicà la seva detenció al sud de França va ser fruit d’una traïció d’un tal Joaquim Barberà Chavarria de Roquetes. Joan Pujol va ser tancat als calabossos de la presó de Tarragona i afusellat el 16 de juny de 1883 a les 8 del matí. Tenia 26 anys.

El consell de ministres celebrat el dia 12 va acordar no aconsellar l’indult que podia determinar S.M. I així va ser, no hi va haver cap indult. La seva parella Cesària arribà a la tarda del dia 16 a Tarragona. Portava una bossa plena de monedes d’or per intentar salvar-lo. Ja era massa tard.

Fonts:

• Conflicte i violència a l’Ebre (De Napoleó a Franco). Josep Sánchez Cervelló. 2001.
  
• Panxampla, bandoler o fugitiu? J.J. Rovira Climent. 1980-1995.

Imatge capçalera:  “Paxampla, bandoler o fugitiu? “J.J. Rovira Climent.

Actualitzat: 03/11/21