Misteri i fascinació a Montsant
La serra de Montsant sempre ha estat envoltada de llegendes i supersticions. Montsant és una gran massa de conglomerat calcari on abunden les coves, les balmes, els avencs i forats. Certament, alguns d’aquests llocs desprenen un magnetisme ben especial.
I d’altra banda de vegades les nits a Montsant són plenes de misteri i fascinació. Cosa que hem pogut comprovar al llarg d’aquests darrers anys a les activitats estiuenques d’astronomia i també de senderisme nocturn.
Els antics admiraven Montsant com un altar gegantí on veneraven a les divinitats. I observaven les immenses i estranyes formes rocoses amb certa pertorbació. Per tant, segurament tenien creences supersticioses al voltant de tot plegat.
Assemblea de bruixes a Montsant
Un dels paratges que s’adiu amb tot aquest món singular de Montsant són els entorns del barranc de la Bruixa. I també de manera rellevant la cova de la Bruixa, com un indret de característiques molt especials. Propera a aquestes raconades hi ha la roca Corbatera, punt de màxima altitud de la serra de Montsant i on es pot notar millor el tel·lurisme de la muntanya. Precisament, en aquests llocs des de temps que ningú recorda i van néixer dues llegendes força interessants.
La primera ens situa a la nit del dia 31 de desembre, Sant Silvestre. Per la gent d’abans, aquest moment del calendari marcava una fita important dins la vida col·lectiva. Havia donat lloc a pràctiques i cerimònies dins d’ordres de idees molt diversos, de les quals semblen ser restes alguns dels costums curiosos del dia d’avui. D’altres s’han esborrat de manera, segurament, irreversible.
Pel Camp de Tarragona i el Priorat es creia que aquesta era una nit en la qual les bruixes celebraven una magna assemblea al cim de Montsant, al voltant de la roca Corbatera. En aquest indret les bruixes ballaven totes nues, per més fred que fes, un ball tot estrany. Sembla que el ballaven al compàs del so d’un violí a mans del diable.
Na Lluerta de Montsant
I una altra llegenda ens explica que na Lluerta era una dona amb una cara molt espantosa i malèfica, filla d’un enorme i terrible llangardaix. A més era una dona misteriosa que habitava una cova tenebrosa situada al final del barranc de la Bruixa. En temps passats, na Lluerta era invocada per la gent del país per tal de proferir una maledicció. Aquesta llegenda neix d’un mite molt antic, possiblement lligat amb altres mites procedents de la Mediterrània.
Font llegendes:
– Els ermitans de Montsant. Josep Lladonosa. (1962)
– Costumari Català. Joan Amades. (1989)