La serra de Montsant: un escenari de llegendes i fascinació
La serra de Montsant ha estat, des de temps immemorials, un lloc embolicat en un aura de misteri i superstició. Aquesta impressionant massa de conglomerat calcari, amb les seves coves, balmes, avencs i també els seus racons desconeguts, desprèn un magnetisme únic que captiva tant visitants com habitants de la zona. Les seves formes rocoses, estranyes i majestuoses, han inspirat admiració i, alhora, certa superstició entre els qui les han contemplat al llarg dels segles.
Els antics veien aquesta serra com un altar gegantí, un lloc sagrat on es veneraven les divinitats i on les formes de la natura semblaven cobrar vida pròpia. No és d’estranyar, doncs, que al voltant d’aquest indret s’hagin forjat llegendes i creences que han perdurat fins als nostres dies.
El barranc de la Bruixa: el cor del misteri
Un dels paratges més emblemàtics d’aquest món singular és el barranc de la Bruixa, un lloc que sembla condensar tota l’essència màgica de Montsant. En aquest entorn es troba la cova de la Bruixa, un espai de característiques úniques i també força enigmàtiques. No massa lluny, s’alça la roca Corbatera, el punt més alt de la serra, des d’on es pot percebre amb més intensitat el tel·lurisme i l’energia que emana d’aquesta muntanya.
Precisament, al voltant d’aquests llocs han sorgit dues llegendes que han captivat la imaginació de generacions.
La nit de Sant Silvestre: el ball de les bruixes
La primera d’aquestes llegendes ens trasllada a la nit del 31 de desembre, la nit de Sant Silvestre. Per als antics habitants del Camp de Tarragona i el Priorat, aquesta nit marcava un moment crucial en el calendari col·lectiu. Per tant, era una nit carregada de simbolisme, en què es duien a terme rituals i cerimònies que avui ens resulten curiosos, i d’altres que han caigut en l’oblit.
Segons la creença popular, durant aquesta nit les bruixes celebraven una gran assemblea al cim de Montsant, al voltant de la roca Corbatera. Allà, ballaven nues, per més fred que fes, al ritme d’un violí invisible. Aquest ball estrany i hipnòtic era vist com una manifestació del poder màgic que impregnava la serra.
Na Lluerta de Montsant: la guardiana tenebrosa
La segona llegenda ens parla de na Lluerta, una figura tan enigmàtica com temuda. Es deia que era una dona d’aparença espantosa i malèfica, filla d’un gegantí llangardaix. Na Lluerta habitava una cova tenebrosa situada al final del barranc de la Bruixa, i era invocada pels habitants de la zona per llançar malediccions als seus enemics.
Aquesta llegenda té les seves arrels en mites molt antics, possiblement relacionats amb altres tradicions mediterrànies que parlen de criatures híbrides i forces sobrenaturals. Na Lluerta representa, doncs, la faceta més fosca i inquietant del llegendari de Montsant.
Conclusió: Montsant, un univers de màgia i misteri
Finalment direm que la serra de Montsant continua sent avui un lloc ple de màgia i misteri, on les llegendes i les històries es fonen amb el paisatge per crear un univers únic. Tant si creiem en les bruixes, en na Lluerta o simplement en la bellesa de la natura, Montsant ens convida a explorar les seves profunditats i a deixar-nos portar pel seu encant indescriptible.
Font llegendes:
– Els ermitans de Montsant. Josep Lladonosa. (1962)
– Costumari Català. Joan Amades. (1989)