Perseguits sense pietat
Durant la segona meitat del segle XIX, a Catalunya el llop va ser perseguit fins a la seva pràctica extinció. Sembla que va ser durant la Tercera Guerra Carlina (1872 – 1876) quan es van matar els darrers exemplars dels quals es té notícia a les Muntanyes de Prades, concretament a Mont-ral (1875). Però, caldria que passessin alguns anys més perquè fos abatut el darrer llop.
En van quedar pocs i molt aïllats
Amb tot, van quedar alguns exemplars esporàdics i molt aïllats. A la comarca del Matarranya es troba documentació sobre la captura dels darrers exemplars a principis de segle XX. Consta que l’últim llop abatut a Catalunya va ser el 1925 a Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Caçadors falsetans s’atorguen la darrera captura
Però, a la dècada dels 40, a Falset (Priorat) hi va haver un bon rebombori quan una colla de caçadors locals van afirmar que eren ells els que havien matat el darrer llop.
Era un exemplar enorme i, orgullosos de la seva gesta, el van portar a la vila per mostrar-lo públicament. Fins i tot el va examinar el veterinari del poble, el qual va certificar que es tractava d’un llop.
Penjat i exposat públicament
Tanta gala van fer del seu trofeu que durant dies el van tenir penjat i exposat a l’entrada del popular Bar Sport de Falset. La notícia es va escampar com la pólvora. Tothom el va anar a veure. Fins que un dia s’hi va acostar un home que vivia en un mas del terme, que tot just va veure l’animal mort va proferir: «Si és el meu gos! La mare que els va parir! Me l’han matat!». D’aquesta manera va quedar clar que el darrer llop no va ser abatut a Falset.
Font: Bandolers, llops i vents al Priorat.
Jaume Sabaté Alentorn
Editorial Dalmau 2000