El teix: un arbre relicte
El teix (Taxus baccata) és un arbre relicte. En altres èpoques els teixos abundaven en les nostres muntanyes. És un arbre molt robust i es pot fer bastant alt. El tronc té l’escorça llisa, que és desprèn en petites lamines, i la fusta rogenca. La capçada és amplament cònica, de brancam molt obert i amb els branquillons penjats. Presenta les fulles linears, agudes d’un verd molt fosc per l’anvers i més pàl·lides pel revers.
Floreix del març a l’abril i les flors masculines, disposades a la cara inferior de la branca, són groguenques. El teix és una planta molt tòxica a causa de la presència de la taxina, un potent alcaloide. Per tant, no s’ha d’emprar per a res.
El teix s’estén des de les zones frescals de la terra baixa fins a l’estatge subalpí. Rarament forma boscos i viu en torrenteres frondoses. El podem trobar al peu de cingleres, preferentment en terrenys calcaris. És força sensible a les glaçades. Poden arribar a tenir una alçada d’uns 20 metres.
A molts indrets on queden teixos són les restes d’antigues poblacions més abundants. La rica toponímia és indicadora de la seva presència: la Teixera, la font del Teix, el coll de la Teixeta, per exemple. La seva fusta, dura i compacta, de bona qualitat, s’usa en ebenisteria, torneria i també en escultura.
Teixos mil·lenaris, autèntics supervivents
Als espais naturals del sud de Catalunya podem trobar alguns exemplars escampats de teix de gran envergadura. Alguns catalogats com a arbres monumentals. I alguns són mil·lenaris. Per exemple a la serra de Montsant hi ha un teix enorme i molt impressionant situat a la capçalera del barranc de la Taverna. A més hi ha un altre exemplar força singular al barranc del Vidalbar. A les muntanyes de Prades destaquen un parell de grans exemplars que hi ha al barranc de la Font Fresca.
També a l’EIN de la Serra de Llaberia i la Mola hi ha alguns exemplars. I als Ports els teixos més enormes, de soca més gruixuda són els anomenats teixos de Marturi, situats a la mola del Boix i també catalogats com a mil·lenaris. Però a l’espai natural on hi ha més exemplars és a la serra de Cardó, en un paratge molt feréstec on hi ha la teixeda de Cosp. Aquí sí que els més de 200 exemplars que hi ha formen un petit bosc orientat al Nord, en un terreny molt abrupte i a més amb grans pendents.
L’abre de la vida i la mort
Des dels temps més antics el teix ha estat ple de significats. En èpoques precristianes els teixos eren considerats com a arbres sagrats, amb certs valors místics. De fet en moltes ocasions, el teix apareix esmentat com l’arbre de la vida i de la mort. El fet de ser un arbre de gran longevitat, perenne i també tòxic li dóna un simbolisme positiu.
Durant l’Edat Mitja la fusta del teix va ser molt utilitzada a les Illes Britàniques per l’elaboració d’arcs de tir llargs per la seva resistència i flexibilitat, fet que va comportar-ne la seva gairebé extinció a les illes.
Adoradors del teix
Els antics pobles celtes del nord de la península adoraven el teix. Al ser considerat un arbre sagrat formava part d’alguns dels seus rituals. Per la tradició i cultura asturiana aquest arbre sempre ha constituït un autèntic vincle del seu poble amb la terra i els seus avantpassats.
Els secrets del regne vegetal eren coneguts pels druides i druideses. Així per exemple amb les branques de teix feien bastons “màgics” amb els quals endevinaven el futur. L’arribada del cristianisme no va canviar aquest aura mística del teix. Els cristians, sovint, van construir les seves esglésies i cementiris sobretot en llocs de teixos que ja havien estat sagrats per als celtes.
- Fonts:
Història Natural dels Països Catalans. (Enciclopèdia Catalana)
Plantes de muntanya. Josep M. Panareda Clopés. (Brau)
La tradición celta. Caitlín Mattehews. (Edaf. Nuevos Temas)
El enigma celta. Miquel G. Aracil. (Protusa)