Ens situem a la segona meitat del segle XIX. Eren temps de molta misèria i de malfactors rondant pel territori. El Cap Blanc fou un famós bandoler que actuava amb uns quants socis per la comarca del Priorat. El seu nom era Joan Vea Miró. Quan se sentia perseguit s’escapolia cap a la serra de Montsant, d’on coneixia coves i racons amagats. Era un fanfarró difícil d’atrapar.
Es burlava dels sometents
Va participar en l’enfrontament amb els mossos d’esquadra al coll de Poboleda (11-8-1859). De tant en tant es deixava veure, amb els seus companys, pels pobles del Priorat i es burlava dels sometents. Ho féu a Porrera, pocs dies després de l’enfrontament. Tornà a presentar-s’hi el 14 d’octubre. Prou que els sometents intentaren, en aquesta darrera ocasió, de perseguir-lo, fins a l’ermita de Sant Antoni (Ulldemolins); però, com sempre ell no deixà rastre.
Un segrest fallit
Cap a la tarda del 27 d’abril de 1867 el Cap Blanc i els seus s’acostaren a la hisenda del mas de Marimon i s’amagaren en uns matolls, amb la intenció de segrestar l’amo del mas, Antoni Marimon i Català.
Quan els treballadors plegaven, els facinerosos s’abalançaren sobre l’amo, i tot i que alguns treballadors procuraren de defensar-lo, els bandolers en mataren un, que es deia Joan Corballer, i en feriren un altre.
S’emportaren l’amo cap a la serra de Montsant. Es mobilitzaren uns 500 homes entre sometents i mossos d’esquadra. Regiraren tot el Montsant i feren cap a la cova del Queraltó. Els sometents de Porrera van recórrer les coves de Puigcerver fins al terme de Garrapte, seu dels lladregots; però tot fou en va.
I el dia 3 de maig el segrestat Antoni Marimon féu cap, sol, a Cornudella, mig extenuat. Havia aconseguit escapar-se d’una cova del terme de Farena (Muntanyes de Prades) on els facinerosos l’havien tancat, amb la intenció de cobrar un important rescat.