Els boscos: espais de connexió i harmonia
A les nostres muntanyes, els boscos amaguen racons plens d’energies subtils. Són llocs especials on ens sentim bé de manera natural, i on podem desenvolupar sensibilitats que incrementen el nostre nivell de consciència. Aquest fet ens pot permetre viure una experiència de renovació.
Passar una estona en silenci gaudint de la calma que transmeten aquests indrets ens permet harmonitzar el nostre ser en la seva totalitat. Si som prou receptius, podem regenerar-nos tant físicament com mentalment, millorant així el nostre estat d’ànim i la nostra vitalitat.
Connexió cel-terra
Hi ha molts espais on es pot dur a terme aquesta senzilla però poderosa pràctica. Un element de la natura que destaca per la seva importància és l’arbre. Els arbres, amb la seva estructura energètica diferent a la nostra, posseeixen una consciència instintiva i una saviesa arrelada a la terra. En ells convergeixen les energies de la terra i del cel, esdevenint així el vincle perfecte entre aquests dos mons.
L’arbre com a guia interior
Els arbres no només són éssers vius que filtren l’aire i proporcionen ombra; són també símbols de fortalesa i equilibri. Quan ens connectem amb ells, ens recorden la importància de mantenir l’equilibri entre el món interior i exterior. Aquesta pràctica, més enllà de les seves arrels espirituals, aporta beneficis psicològics reconeguts: redueix l’estrès, millora l’estat d’ànim i ens ajuda a sentir-nos més presents i conscients.
El poder sanador del silenci
En un món tan ple d’estímuls i soroll, buscar aquests espais de silenci a la natura és fonamental per al benestar. La pràctica de simplement estar en comunió amb un arbre ens recorda la importància del silenci i la contemplació, dos elements que sovint oblidem en la nostra rutina diària. Aquesta connexió profunda amb la natura ens permet retrobar-nos
La pràctica
Cercarem un paratge tranquil amb una alzina, un roure o qualsevol altre arbre que ens cridi l’atenció. Mentalment, demanarem permís a l’arbre per compartir aquell moment i espai. Ens prendrem el temps necessari d’observar els voltants amb detall, atents a cada ombra i llum. Ens asseurem al peu de l’arbre, recolzant-hi l’esquena si ho desitgem. Deixarem anar els pensaments i ens limitarem a sentir. Concentrant-nos en la nostra respiració, notarem una sensació de pau i alegria. Progressivament, copsarem com l’energia del lloc ens purifica, ens sana i ens il·lumina. Al final, donarem les gràcies a l’arbre i al paisatge per l’experiència.
