Un lloc preciós
El Congost de Fraguerau el podem trobar a la banda nord del Parc Natural de la Serra de Montsant. Està ubicat dintre del terme municipal d’Ulldemolins (Priorat). El riu Montsant s’hi obre pas en el seu recorregut. Sens dubte es tracta d’un paratge natural de gran bellesa. La geologia i la natura s’uneixen per crear un paisatge únic i fantàstic que impressiona al visitant. Segons vam poder saber, ja fa anys l’arquitecte Antoni Gaudí es va passejar per aquests indrets en més d’una ocasió. Certament aquests paratges de Montsant són una autèntica font d’inspiració!
Fra Guerau Miquel: guaridor espiritual
L’origen del nom del congost cal buscar-lo al segle XII quan fra Guerau Miquel, un dels personatges més emblemàtics de Montsant, el 28 de juliol de 1192 obtenia dels reis Alfons i Sança la possessió de tot el congost, a més de bona part de la serra de Montsant. Fra Guerau Miquel era un guaridor espiritual que va fundar l’ermita de Sant Bartomeu d’estil romànic amb una sola nau i absis, que encara perdura avui situada en un racó aïllat de Montsant.
Ruinae Montis
Però molt abans, els antics anomenaven al congost Ruinae Montis –Ruines de la Muntanya-, atès el seguit de cingles trencats i munts d’enderrocs gegantins, obra d’un gran terratrèmol del període oligocènic que va partir en dos els massissos del muntanyam primitivament unit de serra de la Llena i Montsant.
Quan els sarraïns eren amos i senyors d’aquestes terres, el congost se coneixia amb el nom d’Alboquer. En aquells temps alguns cristians i ermitans s’amagaven per aquests paratges esquerps, fugint de les amenaces dels moros de Siurana.
Des de la nit dels temps
De fet, des de temps immemorials que el congost ha estat habitat per l’home. S’han fet troballes que daten de temps del Paleolític. La seva orografia força accidentada plena de cingleres i enormes roques amb forats, racons apartats i solitaris, balmes i coves, n’ha fet un indret ideal on trobar aixopluc i amagatall. A més, la confluència de barrancs i rierols que desguassen al riu Montsant ha permès la presència de l’aigua, el líquid preuat i indispensable per la vida.
Els agents naturals han fet que les immenses roques que abunden pel congost agafessin formes capricioses i de vegades estranyes. Els Tres Jurats, els Tres Juradets, la Trona, la Mola, el Cap de Mort, el Bisbe, la Sella, la Lleona, la Bitlla, la Punta de la Galera, el racó de la Pastera, són alguns dels noms força suggestius que abunden pel congost.
Si encara no heu estat en aquest paratge de Montsant tan preciós, val la pena que el visiteu algun dia. És un lloc que no us defraudarà. Ans al contrari, us omplirà de satisfacció i potser fins i tot us sigui una font d’inspiració.
