Quan la primavera avança la Serra de Montsant es vesteix amb les seves millors gales. Si en aquests dies de l’any sortiu a caminar pels seus senders assolellats, és molt probable que us cridin l’atenció unes motes arrodonides d’un color groc intens que destaquen sobre la terra pedregosa i el rocam. Es tracta de l’espernallac (Santolina chamaecyparissus). És una planta mediterrània fascinant que floreix al mes de juny i que amaga un ventall sorprenent de propietats i històries.

En aquest article de la nostra categoria de Plantes, us convidem a descobrir les característiques d’aquesta tan nostra, els seus usos medicinals tradicionals i les curiositats que l’envolten.

Característiques de l’espernallac

L’espernallac, conegut també en molts indrets com a camamilla groga o botja de Sant Joan, és un arbust perenne de mida petita que destaca per les seves tiges llanoses i blanquinoses. Aquesta textura vellutada no és casualitat, sinó una adaptació evolutiva perfecte per retenir la humitat i resistir la forta insolació de l’estiu mediterrani.

A més a més, les seves flors són autèntics capítols globulars d’un groc daurat molt viu, mancats de lígules (els falsos pètals que tenen les margarides). Quan es freguen les seves fulles, la planta desprèn una aroma intensa, penetrant i profundament aromàtica, una fragància que evoca de seguida la terra seca i els camins de ferradura de Montsant.

Propietats i usos medicinals

Des de temps immemorials, l’espernallac ha estat considerat una de les plantes remeieres més potents de la nostra flora. En primer lloc, destaca per les seves propietats digestives. L’infús de les seves flors s’ha fet servir tradicionalment per alleujar el mal de ventre, combatre els gasos i millorar les digestions pesades, actuant de manera similar a la camamilla convencional però amb un toc més amarg.

D’altra banda, posseeix un gran poder antisèptic i antiinflamatori. De fet, l’ús tòpic de la seva infusió (ja sigui en compresses o rentats) és un remei excel·lent per netejar ferides, calmar irritacions de la pell o alleujar els ulls cansats i afectats per conjuntivitis.

Curiositats, llegendes i el simbolisme de la flor d’or

Més enllà de la ciència i la medecina, l’espernallac està profundament lligat a la cultura popular i a la màgia de la nit de Sant Joan. Atès que floreix de manera exuberant al voltant del solstici d’estiu, els nostres avantpassats recollien aquesta planta durant aquesta nit màgica. L’aprofitaven per elaborar remeis que, segons creien, adquirien propietats multiplicades gràcies a la influència astral.

Així mateix, en l’àmbit domèstic, era un costum molt estès penjar rams d’espernallac darrere de les portes de les cases de pagès. Es deia que aquest gest protegia la llar contra els mals esperits i la mala fortuna. En l’aspecte més pràctic de la vida rural, s’introduïa dins dels armaris per espantar les tines i perfumar la roba amb la seva olor neta.

Pel que fa al seu simbolisme, l’espernallac representa la resistència i la llum interior. És una planta capaç de créixer en els llocs més inhòspits, sota un sol implacable. I a més és capaç de transformar la duresa del terreny en una corona de flors daurades que simbolitza la calidesa i l’energia vital.

Un petit tresor per preservar

En resum, l’espernallac és molt més que una taca de color en el paisatge de la Serra de Montsant; és un testimoni viu de la riquesa etnobotànica de la nostra terra. Quan en veieu en les vostres excursions, aprofiteu per fotografiar la seva bellesa acolorida i gaudiu de la seva aroma. Però recordeu sempre respectar el seu entorn per garantir que segueixi florint cada primavera.