Un racó salvatge al cor dels Ports
El barranc de la Cova Pintada és un paratge impressionant i bastant inexplorat del Parc Natural dels Ports. Està situat a la comarca del Baix Ebre, dins del terme municipal d’Alfara de Carles. Aquest barranc que de fet es com una gran canal accidentada, es troba a una altitud d’uns 900 metres. Ofereix un paisatge feréstec i molt abrupte que captiva els visitants amb la seva bellesa natural i el seu caràcter indòmit.
El barranc de poc recorregut, però de molta verticalitat, es troba situat davall dels plans del Manduria. Està envoltat per contraforts rocosos que s’alcen majestuosament entre la vegetació mediterrània de muntanya. Aquest tipus de vegetació força espessa, està composta per una gran varietat d’arbres i arbusts que creen racons ombrívols i misteriosos. Són lloc ideals per a aquells que busquen endinsar-se en la natura més autèntica i menys trepitjada. Normalment, el barranc està sec. De totes maneres, davant previsions de pluges torrencials sempre serà millor no transitar-hi ja que actua com un gran col·lector natural de les parts altes de la muntanya. Pel lloc hi passa un sender, tot i que, en alguns trams cal caminar per damunt de pedres i en altres grimpar per les roques.
La cova Pintada
En aquest paratge el silenci només és trencat pel cant d’algun ocell i el xiuxiueig de l’aire que es filtra entre les branques, aportant una sensació de tranquil·litat. Tot plegat crea una connexió profunda amb el medi natural. A la part baixa del barranc hi ha la Cova Pintada. És un lloc també molt feréstec que transmet un ambient que fa imaginar èpoques remotes del Paleolític. Fet i fet, en aquesta cova s’hi van descobrir restes de pintures rupestres i gravats. Prop seu hi ha la font de la Cova Pintada. Baixant per la canal es pot albirar les impressionants rases de Maraco i els erms de Canduca, d’aspecte lunar, la qual cosa contrasta enmig d’un paisatge ple de vegetació i vitalitat.
Una experiència inoblidable
Fa uns anys, vaig tenir l’oportunitat de guiar un grup de persones en una excursió circular per aquests paratges impressionants dels Ports. Aquell dia, el cel estava molt ennuvolat, predominant els colors plom i les llums tènues. I a més feia bastant de fred, condicions totes elles que afegien un toc d’expectació a la nostra aventura. Des del primer moment, l’ascensió va ser exigent, però l’entorn ens convidava a seguir endavant, captivats per la bellesa agresta del paisatge.
Vam començar a caminar des de l’ermita de Santa Magdalena. De bell antuvi vam passar per la font del bosc Negre, per acte seguit començar a pujar cap al coll de Carabasses. Aquest punt és elevat amb molt bones vistes del Baix Ebre. A mesura que guanyàvem altura, el vent es feia més intens i el fred més punyent. Quan vam arribar a l’altiplà de les Foies, les vistes es van obrir cap a l’oest. I també cap al sud on el paisatge era presidit pel majestuós Mont Caro. Les Foies són una gran planúria solitària amb diversos masos escampats. Pel voltant del mas de Prudenci vam poder veure alguns bous pasturant amb la mirada atenta cap a nosaltres. Les sensacions d’altitud, el vent gèlid i el fred eren palpables, fent-nos sentir petits davant la grandesa de la natura.
Cap al migdia, vam decidir parar a dinar prop de les roques Campari, però el cel s’anava tornant cada cop més amenaçador. El dia s’enfosquia i la temperatura va baixar de sobte, amb el vent persistent del nord que ens va obligar a parar i dinar més ràpidament del que era habitual. La tertúlia després de dinar va ser molt curta, ja que la preocupació per les condicions meteorològiques creixia.
Regals inesperats de la natura
Quan vam iniciar la baixada cap al lloc on havíem deixat els cotxes, una tempesta de neu granulada ens va sorprendre. Tot i anar ben equipats, el fort xàfec ens va preocupar, ja que el camí de baixada encara ens requeriria un cert temps. Però la natura, sempre sorprenent, ens va regalar un moment màgic. El xàfec va durar poc i just quan arribàvem a la capçalera del barranc de la cova Pintada, el cel es va aclarir de manera bastant ràpida. Un sol radiant va il·luminar el paisatge davant nostre. Els raigs de llum incidien sobre les roques i la vegetació, creant una estampa de bellesa pura i serena.
Aquest moment, en què el cel i els paisatges es van mostrar amb una claredat límpida, va ser realment emotiu. La natura ens havia ofert una experiència única, una d’aquelles vivències que es queden gravades a la memòria i que ens recorden la grandesa i la imprevisibilitat del món natural. Va ser un final perfecte per a una jornada de senderisme plena de reptes, emocions i descobriments.