S’anomena la Vall a una gran extensió de territori (3.125 has) del terme municipal de Ciutadella -Menorca-.És una terra plana envoltada de petites muntanyes situada a la banda nord oest de l’illa. Hi destaca el seu patrimoni natural i cultural. Els paisatges de la Vall són polits i plens de vitalitat.
Un espai natural protegit
Actualment la Vall i la cala d’Algaiarens són un Espai Natural Protegit Xarxa Natura 2000. A més té la figura de protecció LIC (Lloc d’importància comunitària) i també ZEPA (Zona d’especial protecció per a les aus). El seu estat de conservació es força bo, tot i la massificació de banyistes i d’embarcacions recreatives als mesos d’estiu. La gran varietat d’habitats fa que hi hagi una rica biodiversitat d’espècies.
Paisatges polits
El conjunt paisatgístic d’aquests paratges de l’illa és d’un valor excepcional. A les muntanyes de marina abunden els petits boscos i també la vegetació arbustiva. Les cales i platges estan rodejades de bonics penya-segats. Destaquen les platges encisadores des Tancat i des Bot amb arenes blanques i aigües transparents. El color blau mediterrani lluminós i alegre hi afegeix més bellesa. A l’interior el relleu és més suau. Hi predominen els conreus agraris alternats amb pinedes. Tot plegat integra un paisatge de mosaic de gran atractiu visual.
Una terra fèrtil
La història de la Vall va lligada amb l’agricultura i també amb l’aprofitament dels recursos naturals. De fet, durant molt de temps fou una de les terres més productives de l’illa. També ha estat un lloc de pescadors, de llenyataires, de carboners, de boletaires, etc. Per tant, des de temps llunyans ha estat un territori humanitzat.
La seva terra és fèrtil, de bon conrear. Abans s’hi produïen quantitats notables de blat i de formatge. Hi havia arbres fruitals. Els millors melons de l’illa sortien de la Vall. També hi destacaven les vinyes amb diverses varietats de raïms. I a més la ramaderia també era força important. Abans de la mecanització del camp eren molts els homes i dones que hi treballaven.
A les terres de la Vall hi va entrar un dels primers tractors que van trepitjar l’illa. Això va ser l’any 1955. Actualment, continua activa l’explotació agrícola ramadera. El camí de Cavalls travessa la finca.
Els senyors de la Vall
Tot aquest territori durant molt de temps fou propietat de la família Squella. Eren els «senyors» de la Vall. L’any 1915 el propietari d’aleshores en Gabriel Squella Rossiñol fou elegit diputat. El seu fill Ricard Squella Martorell fou marquès de Alba i Terranova. I l’any 2014 les filles d’aquest darrer Squella vengueren tota la propietat a l’empresari català Manel Adell, el qual passà a ser el nou «senyor» de la Vall.
Noms geogràfics de la Vall
Antoni Bonet, autor d’un interessant treball sobre la Vall publicat l’any 1992 pel Col·lectiu Folklòric Ciutadella va esmentar una relació de noms de muntanyes i paratges de la Vall. La llista de topònims és ben llarga. Esmentem només uns quants com a curiositat:
– ES PLANS DE MAR. A tocar del Macar d’Alfurinet.
– SA TALAIA. Al costat de la muntanya Mala.
– SA MUNTANYA MALA. S’albira des de cala Pilar. També tenia el nom de puig Julià.
– ES BOLCADOR DE SES SOMERES. Era un lloc on a l’hivern s’hi arreplegava el bestiar.
– ES PAS DES BOU. Aquest nom provenia d’una antiga llegenda.
– ES CLOT D’EN GELAT DES FERRIERENCS I DES CIUTADELLENCS. Era un lloc on primer hi habitaren carboners de Ferreries i després s’hi ni afegiren de Ciutadella.
– SA FITA. És el nom d’una muntanya de 173 m d’altitud amb bones vistes i on en temps passats hi pujaven a menjar els carboners de la zona.
– CALA EN CARBÓ. Bonica cala situada prop de la cala Algaiarens.
– SA COVA DES TABAC. A l’actualitat és difícil de trobar. En temps llunyans fou habitada diverses vegades. És una cova molt gran. Pel que sembla serví com a «magatzem» de contrabandistes.
– SA BASSA VERDA. És un raconet molt singular situat muntanya amunt i des d’on actualment s’hi pot arribar des del camí de Cavalls.
Altres noms geogràfics de la Vall: sa font de sa Teula i ses coves de l’amo d’en Marc, es pla des Jugadors, s’Aram, ses Eres, es pas des Frares, es cap Gros, es canal de l’Infern, etc.
Passat, present i futur
Actualment la Vall continua essent un reducte de natura en estat gairebé pur. Un lloc on el paisatge es cobert de signatures que hi han deixat els homes i les èpoques sense malmetre res. Tot conviu de manera harmònica. Per tant, cal que en el futur continuí d’aquesta manera i les futures generacions en puguin gaudir.
Fonts:
Red Natura 2000. Directori.
Quaderns de Folklore. Núm. 45. Paratges de l’Illa. Les terres de la Vall (Ciutadella). Autor: Antoni Bonet. 1992.