Un bandoler temut a les muntanyes del sud
A les acaballes del segle XVI, les muntanyes de Prades, la serra de la Llena i Montsant eren un indret perillós. Els camins que les travessaven estaven plens de riscos, no només per les dificultats del terreny i els animals salvatges, sinó també per la presència de bandolers. En aquella època, el més temut de tots era Gassió, conegut com lo Valent de Montsant. Aquest capitost del bandolerisme feia estralls per tot el territori. De fet, sembrava el terror entre els habitants del món rural, que ja prou feina tenien per sobreviure en unes condicions dures i inclements.
La difícil vida dels camperols
Els habitants de les muntanyes i pobles petits vivien en un equilibri precari amb la natura. L’agricultura i la ramaderia de subsistència eren la seva única font d’aliment i sosteniment, i cada any havia de lluitar contra les gelades, les sequeres i els animals salvatges.
Els llops, en particular, eren un problema constant. En els hiverns més crus, la manca de preses els portava a acostar-se als corrals, matant ovelles, cabres, etc. I fins i tot amenaçant els mateixos pastors o vianants que anàvem amunt i avall amb animals de bast.
Però si la natura ja era prou hostil, encara ho era més la presència de bandolers com Gassió i la seva quadrilla. No només assaltaven viatgers i comerciants que travessaven la muntanya, sinó que també atacaven masos i petits llogarets, robant queviures, bestiar i diners. La por es va estendre per tota la zona, fins al punt que molts pagesos evitaven desplaçar-se sols o es veien obligats a armar-se per defensar-se.
La persecució implacable
Durant anys, lo Valent de Montsant va esquivar tota mena d’intents per capturar-lo. El veguer de Montblanc, davant la seva impunitat, es va veure obligat a alçar el sometent –una milícia popular formada per homes armats– per intentar posar fi als seus crims.
Un dels episodis més destacats d’aquesta persecució va ser l’assalt al poble de Rojals (Montblanc), a les muntanyes de Prades, fet que va provocar encara més indignació i pressió per
capturar-lo. La mateixa duquessa de Cardona, una de les figures més poderoses del moment, va ordenar el 18 de febrer de 1592 que es prenguessin mesures dràstiques per acabar amb ell.
Per tot el muntanyam de Prades, Siurana, la serra de la Llena i el Montsant es va desplegar un veritable exèrcit de caçadors de bandolers. Sabien que en Gassió es refugiava en coves i racons amagats de la muntanya, aprofitant el coneixement del terreny per fugir de la justícia.
Un final inesperat
La pressió era enorme. En una freda nit d’hivern del 1592, Gassió i la seva banda es trobaven reunits en una cova del barranc dels Pèlecs, a la serra de Montsant. La tensió dins el grup era palpable: la constant persecució els posava en risc i els nervis estaven a flor de pell. De sobte, una discussió va esclatar entre els bandolers. Els crits ressonaven dins la cova, fins que la disputa va derivar en cops de puny i, finalment, en punyalades. Enmig de la batussa, una daga es va clavar en el cos d’en Gassió. El cap de la banda va caure mort per la mà d’un dels seus propis homes.
La fi d’un bandoler, però no del bandolerisme
Així va acabar, de manera inesperada, la història de lo Valent de Montsant, l’home que havia sembrat el terror entre els habitants d’aquestes terres. No obstant això, la seva mort no va suposar la fi del bandolerisme a les terres del sud. Durant segles, el fenomen dels bandolers va continuar sent un problema greu, convertint els camins rurals en llocs perillosos i obligant els pobladors a viure en estat de vigilància constant.
La seva història, però, es va convertir en llegenda, i encara avui el seu nom ressona entre les enormes cingleres de Montsant, recordant una època de lluites i supervivència enmig d’una terra feréstega.
Actualitzat: 26-03-25