CIURANA

Ciurana (Siurana), topònim ibèric?

Jaume Ciurana i Sans (1911-2009), en la seva investigació cultural editada l’any 1998, apuntava el possible origen ibèric del nom Ciurana. Va encarregar un estudi a fons a un especialista en escriptura ibèrica, segons el qual, llegint de dreta a esquerra CI.UR.AN.A, tal com es feia en aquella escriptura protohistòrica, i traduint els quatre mots citats, el significant és el següent:

CI/UR/AN/A /(significant)
CIMS/AIGUA/LLOC/EL (significat)
Llegint com els ibers seria: El lloc de l’aigua dels cims (realitat)

Un entorn de cims i barrancs

Si analitzem l’entorn que envolta la vileta de Siurana, podem veure un territori envoltat de cims i de barrancs.Territori aquest on fa 2500 anys l’aigua de rierols i barrancs devia ser molt més abundosa que a l’actualitat. Així doncs, la conca del riu de Ciurana és (era) el territori de l’aigua dels cims.

ciuranaEn temps dels ibers, Ciurana era un centre polític i religiós de la tribu que conservà el mateix topònim durant la dominació romana, i, continuant la seva capitalitat ibèrica, devia ésser una “civitas” que no es definia pas pel seu aspecte urbanístic, sinó pel seu caràcter polític. Es conserven uns carreus, una pedra polida al mur del castell, que fan pensar en les muralles de Tarragona, i no sabem que en cap altre lloc de la contrada hi hagi un signe tant notori de construcció romana.

Els romans respectaren generalment els topònims ibèrics dels pobles. També els sarraïns respectaren els noms antics, únicament posaren noms àrabs als llocs que portaven noms romans i als pobles fundats per ells. Els conqueridors catalans continuaren respectant els noms anteriors dels pobles.

Les nostres arrels

En el mateix treball Jaume Ciurana constava que els ibers són les nostres arrels. Es barrejaren amb els autòctons a la segona edat del ferro, superaren la prehistòria a la nostra terra i hi encetaren la història. Ells fundaren els primers poblats, introduïren els cultius, iniciaren noves estructures i elevaren el país a una relativa civilització.

Per tant, nosaltres som sang d’aquella sang i guardem els trets característics d’aquella raça. Els ibers eren gent forta, resistent a la fatiga, lleugers, àgils i destres. Eren frugals, sobris –ben al contrari dels celtes- i hospitalaris, gent de caràcter i conseqüents a la paraula donada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques i millorar els nostres serveis. Si acceptes o continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.   
Privacidad