La gestació de la serra de Montsant
La formació de la serra de Montsant s’inicia a començaments de l’eocè i s’estén fins al final de l’oligocè, és a dir, fa entre 54,9 i 24,6 milions d’anys. Durant aquest llarg període, un gran torrent de poder erosiu va aportar sediments de tota mena a l’indret on actualment s’aixeca Montsant.
Naixement de Montsant
Cap a finals de l’oligocè, fa uns 25 milions d’anys, es produeix una nova orogènia que eleva els sediments acumulats, donant forma a les muntanyes del sistema Prelitoral. Entre elles sorgeix també la serra de Montsant, constituïda principalment per conglomerats calcaris. El seu relleu, amb poques variacions, ja s’assemblava molt al que coneixem avui. Des dels temps de l’home primitiu fins als nostres dies, Montsant ens ha regalat uns paisatges geològics d’una bellesa i originalitat extraordinàries.
25 milions d’anys d’existència
Des del quaternari fins a l’actualitat, la serra no ha experimentat grans canvis. Només els agents geològics externs —com la meteorització, l’erosió, el transport i la sedimentació— han anat modelant el seu relleu singular i abrupte.
Una multitud de coves
La naturalesa calcària de Montsant, al Priorat, es manifesta amb nombrosos elements característics del relleu: coves, balmes i abrics rocosos escampats per tota la muntanya. És difícil fer una excursió per Montsant sense topar-se amb alguna cova. N’hi ha per tot arreu, de formes capricioses, de profunditats i dimensions diverses, cadascuna amb la seva pròpia personalitat.
Noms antics i històries oblidades
Algunes coves de Montsant, en temps passats, tenien noms diferents dels actuals. Una d’elles és la misteriosa cova del Taüt, de localització desconeguda, de la qual ens ha arribat només una llegenda tràgica que remunta a temps de persecució de famílies cristianes pels sarraïns de Siurana.
També hi ha la cova de l’Amor, batejada així perquè era el lloc de trobada de dos joves enamorats —un pastor i una pastora—, fills de famílies benestants d’Ulldemolins, enfrontades entre elles cap a l’any 1300.
La cova dels Bords pren el seu nom d’una parella que hi va viure al voltant de l’any 1367: Arnald Frank, d’Ulldemolins, i una jove de Castelldans, que conreaven les terres properes i van tenir dos fills fora del matrimoni.
També es recorda la cova dels Calders, anomenada així perquè hi residia un calderer que hi va instal·lar una petita ferreria.
Una muntanya singular
Al llarg dels segles, moltes de les coves i balmes de Montsant han servit d’aixopluc, habitatge o amagatall. A l’hivern han protegit del fred i a l’estiu de la calor i altres inclemències.
Montsant és la muntanya de la calma. És la muntanya que guareix. Té un magnetisme i una serenor captivadores, que es fan especialment palpables en la plenitud d’una posta de sol contemplada des dels seus cims. Són instants màgics i inoblidables.
Actualitzat 7-6-25