Gestació de la serra de Montsant
La formació de Montsant té lloc des del començament de l’època geològica de l’eocè fins al final de l’època de l’oligocè (de 54,90 a 24,60 milions d’anys). És en aquest període que un enorme torrent de gran poder erosiu aporta sediments de tot tipus a l’actual lloc on és ubicat Montsant.
Naixement de Montsant
A finals de l’oligocè (fa 25 milions d’anys) s’inicia una nova orogènia que aixecarà els sediments de les muntanyes de l’actual sistema Prelitoral, formades per conglomerats calcaris i, d’entre elles, també en sorgirà la serra de Montsant, amb poques variacions de com la coneixem avui en dia. Des de els temps de l’home primitiu fins als nostres dies Montsant ens ofereix uns paisatges geològics d’una gran bellesa i originalitat.
25 milions d’anys d’existència
Des del quaternari fins als nostres dies, la serra de Montsant, no ha sofert grans modificacions. Tan sols els agents geològics externs, amb les processos de meteorització, erosió, transport i també de sedimentació, s’han encarregat de modelar l’original relleu actual.
Multitud de coves
La naturalesa calcària de la serra de Montsant -Priorat- s’evidencia per elements característics del relleu. Entre aquests destaquen coves i balmes, diverses i abundants arreu de la muntanya. És difícil anar d’excursió per Montsant i no trobar-te alguna cova. Arreu hi ha coves de tota mena. Coves de mil formes, de moltes profunditats i grandàries.
Noms antics
En altres temps hi havia coves de Montsant amb noms diferents dels actuals. Com per exemple la cova del Taüt situada en un lloc no identificat. D’aquesta cova enigmàtica tan sols ens ha arribat a través del temps una llegenda tràgica d’uns fets que hi van ocórrer en temps que famílies cristianes eren perseguides pels sarraïns de Siurana.
O la cova de l’Amor anomenada d’aquesta manera perquè s’hi reunien dos joves, un pastor i una pastora. Eren fills d’unes famílies benestants d’Ulldemolins i cap allà l’any 1300 aquestes famílies estaven enemistades.
O la cova dels Bords on cap als voltants de l’any 1367 Arnald Frank d’Ulldemolins vivia amb una jove de Castelldans. S’ocupaven de llaurar les terres del voltant de les coves. Van tenir dos fills «il·legítims», d’aquí ve el nom.
També hi havia una cova que l’anomenàvem dels Calders perquè hi vivia un calderer que s’hi va instal·lar una ferreria.
Una muntanya singular
En diferents èpoques moltes coves i balmes de Montsant han estat lloc d’aixopluc, lloc on viure o lloc d’amagatall. No cal dir que a l’hivern han servit per resguardar-se del fred i a l’estiu de la calor, així com d’altres adversitats climàtiques.
Montsant és la muntanya de la calma. Montsant també és la muntanya que guareix. Montsant té un magnetisme i una serenor fascinant que es pot copsar en la plenitud d’una posta de sol viscuda dalt dels seus cims. Són moments inoblidables!