Un passat oblidat
Els masos de muntanya van ser durant molts anys el sistema de vida de moltes famílies.Tot i l’actual estat d’abandonament el mas forma part de la història de la muntanya, del món rural i del nostre país.
Als Ports trobem indicis d’aquest tipus de poblament a partir de la Edat Mitjana. En un principi eren construccions precàries: cabanes fetes amb pedres, troncs i ramatges. Amb el pas del temps van evolucionar. El seu màxim desenvolupament i funcionament el trobem al segle XIX i primer terç del XX.
Als masos vivien els masovers. La família de masovers eren una unitat de producció i de consum, seguint el tipus d’economia tradicional del món rural de l’època. La vida al mas era més dura que al poble ja que a la muntanya les condicions són més extremes.
El masover i la masovera
La gent que vivia als masos eren persones adaptades al medi i al clima de la muntanya. Sabien fer diversitat de tasques i oficis. La seva economia de subsistència els obligava a tocar moltes tecles durant tot l’any. Les tasques al voltant del mas no paraven mai, si bé a l’hivern les nits més llargues els permetien descansar més. Als pobles hi solien baixar alguns dies festius o quan hi havia mercat. Aprofitaven per vendre o bescanviar productes excedents i/o adquirir eines, roba o aliments que no es podien fabricar o produir ells mateixos.
Al mas hi vivien fins a tres generacions. El matrimoni jove era el puntal i motor del mas. Tan l’home com la dona els calia treballar de valent i administrar el mas, els conreus i els ramats de bestiar. A banda els calia cuidar dels infants i dels avis o besavis.
L’economia del mas
La gent dels masos practicaven un tipus d’economia tradicional que es caracteritzava per tres eixos fonamentals:
- Màxim autoabastiment de productes
- Diversificació de tasques
- Organització de la producció basada en la família com a recurs
Això vol dir que l’ofici de masover implicava moltes tasques diferents i diversos oficis que es repartien entre tots els membres de la família.
La seva base econòmica bàsicament derivava de tres activitats:
- Ramaderia
- Agricultura
- Recursos del bosc.
A les muntanyes dels Ports la feina principal dels masovers era la de pastors. Hi disposaven de pastures en abundància. Els ramats eren principalment de cabres i en segon terme d’ovelles. Els masovers també feien de pagesos. Conreaven aliments per a la família i en cas d’haver-hi excedents (finques més grans) els venien als pobles propers.
Era important cultivar blat per produir farina per fer-se el pa i tenir ordi i palla pels matxos, mules i someres. També conreaven alfals per alimentar el ramat i panís per donar al matxo.
Una producció d’autoconsum diversificada
Molts masovers tenien ametllers, olivers, vinya. També alguns arbres fruiters com noguers, codonyers, magraners, presseguers, albercoquers, figueres etc. I gairebé tots feien horta: patates, tomates, fesols, remolatxa, cols, naps, alls, cebes, carabasses, albergínies, etc. També solien tenir arnes d’abelles per tal de produir mel. De la diversitat d’aliments que collien en feien conserves per tenir aliments durant tot l’any.
A banda tenien gallines per tal de consumir ous. Anualment criaven un porc per fer embotits i altres aliments, tenien alguna cabra per la llet i per fer formatge, etc. A més a més, practicaven altres activitats complementàries com ara la caça per tal de proveir-se d’altres tipus d’aliments: conills, esquirols, perdius, llebres, grives, tords, tudons, etc. I genetes per vendre la seva pell. A l’estiu també pescaven, principalment madrilles.
El temps sempre s’aprofitava
A l’hivern, com que tenien menys feina de pastors i de pagesos, ho combinaven amb altre feines: podien fer carboneres per tal de produir carbó vegetal, fer pega quitrà, fer llenya, buscar bolets. Si tenien possibilitat també anaven al jornal a tallar i arossegar fusta. Els dies que plovia els utilitzaven per endreçar coses i reparar eines.
A l’hivern quan es feia fosc, a la vora del foc solien fer utensilis per a ells o per a vendre: per exemple, escales per a collir olives, batalls per a les esquelles, socs, arnes, cadires de boga, cabassos i sàrries de pauma, cistells de vímet… Quan calia els masovers també es feien les obres o reparacions del mas.
Quins problemes tenien els masovers?
Els masovers produïen moltes coses de les que consumien, però del que anaven més justos era de diners: per comprar algunes coses com roba, calçat, pesca salada, sal, etc, per pagar la contribució, per comprar eines o animals per les tasques del camp… Al mas, la família formava un autèntic equip de treball i quan mancava algun membre els suposava molts problemes. Per exemple, quan els fills marxaven a fer el servei militar o quan els reclutaven per alguna guerra, per malalties de llarga durada, etc.
La climatologia era un dels principals obstacles a superar. L’hivern era molt dur i llarg als Ports. Hi havia moltes nevades i temperatures gèlides. Havien d’anar molt en compte amb els depredadors: als llops i a les àguiles els agradaven molt els corderets i a les guineus les gallines. Els nens no podien anar a l’escola. A les nits, els pares o els avis els ensenyaven les quatre coses que sabien.
- FONTS
- El Parc Natural dels Ports. El medi humà. Pepa Nogués
- El Ballestar, història i territori. Carles Gisbert. Mercè Gisbert. Onada Edicions
- Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya). Domènec Jardí i Pagès / Carles Jardí i Pinyol. Cossetània Edicions
- Els masos de Montsant. Associació cultural Carrutxa. Parc Natural de la Serra de Montsant.