Patinir, el primer paisatgista

A Occident, el concepte de paisatge neix al segle XV de la mà de diversos pintors, els quals plasmaven sobre les seves obres d’art paisatges sotmesos a escenes de caràcter divers. Els historiadors concedeixen al pintor Joachim Patinir (1475-1524) el títol de primer paisatgista occidental. Patinir creava escenes religioses inserides en grans paisatges, la superfície dels quals excedia la dels personatges.

Al segle XVI, el concepte paisatge instal·la la seva mirada en el camp, com a indret proper a la ciutat. Cal tenir en compte que en aquest període no es coneixia el paisatge en el sentit modern del terme, sinó que aquesta denominació equivalia al concepte actual de territori, és a dir, lloc o espai considerat des del punt de vista de les seves característiques físiques, a la llum de les formes de poblament humà i dels recursos econòmics.

Canvis al Segle de les Llums

Aquest és el paisatge que, durant dos segles, habitarà en la mirada i hi regnarà sense competència, fins que el Segle de les Llums, i sempre sota el signe de l’art, inventi paisatges nous: el mar i la muntanya. Afegint a la bellesa la categoria de sublim i transformant de dalt a baix la sensibilitat occidental. A la segona meitat del s. XIX neix el paisatge històric en el qual es percep, per primera vegada, la força del relleu. És quan la sublimitat esdevé el paisatge per excel·lència.

Els paisatges són culturals

“La natura es fa paisatge quan l’home l’emmarca” – Le Corbusier

En l’actualitat, lluny d’empobrir-se, la nostra visió dels valors del paisatge no para d’enriquir-se. Però, és necessari matisar l’errònia associació que moltes vegades fem del paisatge amb el medi ambient. Aquest darrer és un concepte recent, d’origen ecològic i mereixedor, com a tal, d’un tractament científic.

valors del paisatgePer la seva banda, el paisatge és una noció més antiga, d’origen artístic. El paisatge és el producte d’una operació perceptiva, és a dir, una determinació sociocultural. Ens convé, doncs, dissociar el que forma part del paisatge i el que pertoca al medi ambient.

Valors del paisatge que reforcen la identitat d’un país

No podem oblidar que, entre d’altres coses, un país està compost per un conjunt de paisatges. Cal tenir en compte la relació directa, etimològicament parlant, entre les paraules país i paisatge. La identitat d’un país integrat per una diversitat i singularitat de paisatges ben conservats sempre es veurà reforçada. En canvi, un país amb paisatges degradats o massa artificials ens mostrarà una imatge i una identitat força empobrides.

Patrimonis del territori i economia rural

valors del paisatgeTambé hem de destacar el valor econòmic que suposa tenir uns paisatges ben conservats. La destrucció de paisatges en zones rurals pot afectar de manera negativa els seus recursos econòmics, sobretot quan aquests es basen en una agricultura i un turisme de qualitat.

En aquest cas, el paisatge esdevé un valor patrimonial i alhora productiu que complementa i, en certa manera, potencia l’economia d’una comarca rural o de muntanya. Per tant, impactes visuals severs sobre entorns verges incidiran de manera negativa sobre els seus paisatges i sobre la seva economia local.

Paisatges i salut

D’altra banda, tampoc no podem oblidar els valors psicològics dels paisatges ben conservats. Un espai natural o un territori determinat no tan sols poden ser valorats pels seus patrimonis biofísics o ecològics. El paisatge també forma part de la seva riquesa escènica que d’alguna manera beneficia el funcionament psicològic de les persones.

valors del paisatgeEls paisatges ben conservats i particularment aquells en què predominen elements de la naturalesa, compleixen la funció prou important de restaurar l’equilibri psicològic. Aquest equilibri és trencat moltes vegades per uns entorns urbans massa complexos caracteritzats pel seu alt tecnicisme i artificiositat, escenaris aquests que no s’ajusten a la naturalesa humana.

Cada dia són més els treballs i experiències que demostren que uns entorns i paisatges ben conservats exerceixen sobre les persones efectes restauradors de l’equilibri i del funcionament psicològic. Per tant, podem afirmar que la conservació i protecció de paisatges juga un paper força important en la salut psicològica de les persones.

Preservar els paisatges

Malauradament, massa sovint estem deteriorant i destruint els nostres paisatges. Molts d’aquests paisatges que fins ara s’han mantingut inalterables, en l’actualitat s’estan fent malbé. Paisatges tradicionals agraris s’estan perdent. Interessos de grans empreses i polítiques massa permissives fan que a Catalunya cada dia hi hagi menys paisatges verges.

Caldria potenciar una cultura dels valors del paisatge. Una cultura que vagi lligada a la preservació de muntanyes i territoris rurals. Ens cal prendre consciència dels nostres paisatges; ens cal valorar-los; ens cal estimar-los i, per tant, protegir-los, ja que ens aporten beneficis i a més formen part de la nostra identitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques de la navegació de les persones usuàries i millorar els nostres serveis. Si acceptes o continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.   
Privacidad