La meva trobada amb la supraconsciència ve de lluny. Va ser a principis dels anys 90 quan vaig llegir per primer cop Sri Aurobindo, Satprem, Ken Wilber i Fritjof Capra, plantant una llavor que ha quedat latent fins avui. Recentment, empès per les noves descobertes de la ciència i la filosofia, he tornat a estirar el fil amb més ganes que mai. El tema és senzillament fascinant. Més enllà de la teoria, és una d’aquelles realitats que cal reflexionar i integrar en el dia a dia, perquè té la capacitat de sacsejar la nostra mirada i transformar com vivim. El que trobareu a continuació és una síntesi d’aquest viatge de descoberta.

El teixit invisible del cosmos

T’has fixat mai en la sorprenent similitud que hi ha entre les imatges de les xarxes de neurones del nostre cervell i els mapes filamentosos de les galàxies a l’univers? No és una simple casualitat visual. Al llarg de la història, la humanitat ha intuït que no som peces aïllades en un cosmos buit. Avui en dia, un concepte antic torna a estar al centre del debat entre la filosofia i la ciència d’avantguarda: la supraconsciència.

Però, què significa exactament aquesta paraula? Podríem definir la supraconsciència com un estat superior de la ment, una dimensió on es difumina la frontera entre el «jo» i el «tot». És la noció que l’univers no és un mecanisme inert i mort, sinó un organisme viu dotat d’una mena de ment o alè vital que ho connecta tot.

L’ànima del món: una vella intuïció

En primer lloc, cal viatjar en el temps per entendre que no estem inventant res de nou. Els antics filòsofs grecs, com Plató (427 aC – 347 aC)  o Plotí (205 – 270), ja en parlaven sota el nom d’Anima Mundi (l’ànima del món). Per a ells, la nostra consciència individual era com una petita gota d’aigua que pertany, inevitablement, a aquest gran oceà universal.

Més tard, el pensament oriental va precisar encara més aquest estadi. Filòsofs i místics com Sri Aurobindo van utilitzar exactament el terme supraconsciència per descriure el següent pas en l’evolució humana. Segons la seva visió, així com la matèria va evolucionar cap a la vida, i la vida cap a la ment humana, la humanitat està cridada a despertar a aquesta ment superior que ja no divideix la realitat, sinó que en percep la unitat essencial.

Des de l’antiguitat, els grans pensadors han intuït que la nostra ment individual és només una petita gota d’aigua en un oceà universal de consciència.

El gir quàntic: l’univers connectat

En segon lloc, és la ciència moderna la que, sorprenentment, comença a donar forma a aquestes intuïcions. Durant segles, la física clàssica ens deia que l’univers era com un gran rellotge mecànic amb peces aïllades. No obstant això, l’arribada de la física quàntica va capgirar completament aquest taulell de joc.

Actualment, fenòmens com l’entrellaçament quàntic demostren que dues partícules que han estat connectades un cop queden lligades de forma instantània, sense importar la distància física que les separi. El físic David Bohm anava més enllà i proposava que el cosmos funciona com un gran holograma. En un holograma, cada petita part conté la informació de la totalitat. Per tant, la teva ment no és un observador extern; és el propi univers mirant-se a si mateix.

La física quàntica ens ensenya que la separació és una il·lusió: l’univers es comporta com un tot invisible on cada part conté la informació del conjunt.

El cervell com a receptor de ràdio

D’altra banda, la neurociència es troba encallada en el que anomena «el problema difícil de la consciència». Com pot ser que la matèria grisa del cervell produeixi experiències subjectives tan riques com l’emoció davant d’un paisatge o la meravella del cel estrellat?

A conseqüència d’això, alguns científics contemporanis proposen capgirar la truita a través del panpsiquisme o de teories de la informació integrada. Suggereixen que el cervell no «fabrica» la consciència, sinó que la sintonitza. Imagina un aparell de ràdio: si el trenques, la música s’atura, però les ones de ràdio continuen viatjant per l’espai. El nostre cervell seria el receptor que descodifica una porció d’aquesta supraconsciència universal de fons.

Potser el cervell no és el creador de la teva ment, sinó una simple antena de ràdio que sintonitza una consciència còsmica molt més àmplia.

Una nova manera de mirar el món

En conclusió, parlar de supraconsciència no és fugir de la realitat, sinó endinsar-se en la seva naturalesa més profunda. El viatge cap endins de la meditació i la introspecció coincideix, de manera fascinant, amb el viatge cap enfora dels telescopis i les matemàtiques quàntiques.

Finalment, direm que obrir la ment a aquesta possibilitat ens transforma. Ens recorda que la natura, el cel nocturn i nosaltres mateixos estem fets de la mateixa substància conscient. No estem sols en el cosmos; en som una expressió viva, una finestra a través de la qual l’univers es descobreix a si mateix.

Amb aquests nous descobriments, se’ns obre un camp ampli de noves perspectives que canvien de dalt a baix la nostra relació amb l’entorn.

Bibliografia i referències per ampliar

Filosofia i la intuïció de la supraconsciència

• Plotí – Les Enneades. (Base del neoplatonisme on es descriu l’univers com un organisme viu connectat per una ment còsmica).

• Satprem – Sri Aurobindo o la aventura de la consciencia. (Una crònica lluent i imprescindible per entendre de forma vivencial el pensament d’Aurobindo i el camí cap a la ment evolutiva).

• Satprem – El nuevo Ser. (Una reflexió profunda sobre el següent estadi evolutiu de la condició humana i la mutació de la consciència).

• Sri Aurobindo – The Life Divine (La Vida Divina). (L’obra de referència original on el filòsof indi desenvolupa la noció de la Ment Superior).

• Bucke, Richard Maurice – Cosmic Consciousness (1901). (Estudi clàssic sobre l’evolució de la ment cap a la connexió universal).

Física quàntica i el tot connectat

• Capra, Fritjof – El tao de la física. (El clàssic absolut que va obrir les comportes en explorar els sorprenents paral·lelismes entre la física moderna i el misticisme oriental).

• Bohm, David – Wholeness and the Implicate Order (La totalitat i l’ordre implicat). (Obra on es postula que la realitat física és la superfície d’un ordre subjacent totalment unificat).

• Radin, Dean – Entangled Minds. (Anàlisi científica contemporània sobre com l’entrellaçament quàntic ressona amb la consciència humana).

Neurociència i models de la ment

• Wilber, Ken – La conciencia sin fronteras. (Una obra mestra de la psicologia transpersonal que ens mostra com l’ésser humà pot transcendir les barreres de la identitat dual per fusionar-se amb el Tot).

• Chalmers, David – The Conscious Mind (1996). (El llibre fundacional on es defineix el «problema difícil» de la consciència en la ciència moderna).

• Tononi, Giulio – Phi: A Voyage from the Brain to the Soul (2012). (Assaig on es desenvolupa la Teoria de la Informació Integrada [IIT]).

• Kafatos, Menas i Chopra, Deepak – You Are the Universe. (Diàleg entre l’astrofísica i la medicina defensant que el cosmos és una entitat conscient sintonitzada pel cervell).

L’escala còsmica (estudis científics reals)

• Vazza, Franco & Feletti, Alberto (2020) – «The Quantitative Comparison Between the Neuronal Network and the Cosmic Web». Revista Frontiers in Physics. (L’estudi que demostra matemàticament les similituds estructurals entre la xarxa de neurones humana i la Teranyina Còsmica de galàxies).