L’univers com a ésser viu
“Pensa sovint que tot l’univers és un sol organisme vivent, amb una sola substància i una sola ànima; i que tot en ell es transforma per un impuls únic.”
Marcus Aurelius Antoninus (121 dC – 180 dC) (Meditacions, Llibre IV, 40)
Un viatge fascinant des de l’interior del cos fins als límits de l’univers
Quan aixequem la mirada al cel durant una nit clara i estrellada, sovint ens sentim petits davant la immensitat del cosmos. Tanmateix, si mirem cap a dins, descobrim que el nostre cos amaga un univers igualment complex i desconcertant. En aquest article us convidem a fer un viatge doble i fascinant, que va del microcosmos, el món de les partícules i els àtoms que ens formen, fins al macrocosmos, l’enorme estructura de l’univers tal com el coneixem avui. Aquesta exploració ens porta a una idea profunda: som part activa i conscient d’un univers en constant transformació.
El microcosmos: un món gairebé invisible però essencial
Comencem aquest viatge observant una part del nostre cos, per exemple, una mà. A simple vista, hi veiem pell, músculs i ossos. Però si poguéssim augmentar la visió com ho fan els microscopis, veuríem un món molt més profund: cèl·lules, molècules, i encara més enllà, àtoms. Els àtoms, que semblen ser les unitats bàsiques de la matèria, estan formats per protons, neutrons i electrons, però en realitat, si entrem dins el seu nucli, hi trobem encara altres partícules més petites com els quarks.
De fet, la física moderna ens mostra que els àtoms estan formats principalment per espai buit i energia. Així doncs, podem afirmar que, en essència, som energia condensada en moviment constant.
Del cos humà a la Terra i el sistema solar
Una persona que pesa uns 70 kg conté aproximadament 7.000.000.000.000.000.000.000.000.000 (set mil quatrillons) d’àtoms, una xifra vertiginosa que ens fa intuir la complexitat del microcosmos que ens habita. No obstant això, si ens allunyem del nostre cos, trobem que també formem part d’un planeta, la Terra, que orbita el Sol a una velocitat de 30 km per segon, és a dir, uns 108.000 km/h.. Aquest Sol, que ens dona llum i vida, forma part d’un sistema solar que també es mou per la galàxia a una velocitat encara més gran, d’uns 828.000 km/h, o el que és el mateix, uns 230 km/s.
Tot això evidencia que vivim immersos en un moviment continu, tant a escala microscòpica com còsmica.
El macrocosmos: la immensitat del nostre univers conegut
El macrocosmos comença amb la nostra galàxia, la Via Làctia, una espiral gegantina amb un diàmetre d’uns 100.000 anys llum i que conté entre 100.000 i 400.000 milions d’estrelles. Es desplaça a una velocitat de prop de 2,1 milions de km/h (al voltant de 600 km/s) respecte al fons còsmic de microones. La Via Làctia forma part d’un conjunt de galàxies conegut com el Grup Local, que inclou la galàxia d’Andròmeda, la galàxia del Triangle i unes 50 galàxies menors. Aquest grup té un diàmetre d’uns 10 milions d’anys llum.
El Supercúmul de Virgo i Laniakea
El Grup Local s’integra en el Supercúmul de Virgo una estructura que conté més de 100 grups i cúmuls de galàxies i té un diàmetre aproximat de 110 milions d’anys llum. Tot aquest conjunt es desplaça cap al que s’anomena el Gran Atractor.
Però la cosa no acaba aquí: el Supercúmul de Virgo és només una part d’una estructura molt més gran anomenada Laniakea, que significa “cel immens” en hawaià. Aquesta megaestructura té un diàmetre estimat de 520 milions d’anys llum i conté unes 100.000 galàxies.
La Concentració de Shapley i la Gran Muralla de Sloan
Laniakea forma part de la Concentració de Shapley, una de les concentracions de galàxies més grans conegudes, amb un diàmetre de prop de 650 milions d’anys llum. A una escala encara més gran, trobem la Gran Muralla de Sloan. Es tracta d’una de les estructures més grans de l’univers conegut, amb una extensió d’uns 1.370 milions d’anys llum.
El Megafilament de Quipu
I encara més enllà, l’any 2023 es va anunciar el descobriment del Megafilament de Quipu. Estem parlant d‘una estructura colossal de galàxies i filaments còsmics que s’estén al llarg de 13.200 milions d’anys llum. Aquest descobriment desafia els límits actuals del model estàndard de cosmologia, ja que aquesta estructura sembla més gran del que preveuen les teories actuals sobre l’homogeneïtat de l’univers. Tot plegat desafia la nostra comprensió del que vol dir “tot”. Per tant, com més mirem, més gran esdevé el misteri de l’univers.
Una reflexió per connectar el microcosmos i el macrocosmos
Quan connectem totes aquestes escales, des de l’àtom fins als límits coneguts del cosmos, no podem evitar sentir una mena de vertigen existencial. Però aquest vertigen pot ser també revelador, perquè ens recorda que formem part d’un tot que és alhora immens i íntim. El microcosmos i el macrocosmos no són mons separats, sinó dues cares d’una mateixa realitat. Comprendre aquesta unitat ens convida a viure amb més consciència, respecte i admiració per tot el que ens envolta, des del més petit gra de pols fins a la més llunyana galàxia.
Som part d’un tot
“No oblidis mai que ets una part d’aquest univers i que si et tanques en tu mateix, t’allunyes de la naturalesa.”
Marcus Aurelius Antoninus (121 dC – 180 dC) (Meditacions, Llibre II, 16)