Als segles XVIII i XIX la gent relacionava l’albirament d’estels i constel·lacions amb fets de l’època, tant religiosos com seculars. Hi ha una extensa i variada casuística sobre creences i costums que la gent tenia sobre certs estels o certes constel·lacions.
Quan es girava el bon temps la gent trobava entreteniment i motiu de reunió a les nits, en els moments en que els estels parpellejaven amb intensitat. Tot plegat anava relacionat amb temes religiosos, d’agricultura o de salut, entre d’altres. O també, donava peu a certes contalles o costums segons el moment de l’any. En aquest article rescatem i expliquem algunes d’aquestes creences sobre astronomia tradicional.
Una nit especial
Una de les dates més assenyalades per mirar al cel era el 24 de desembre. De fet, es creia que era la nit que els estels lluïen més que mai. En aquesta nit tant especial la gent gran del món rural contemplava el cel nocturn amb passió. I aprofitant els seus coneixements explicava a la jovenalla els noms i les tradicions de cada estel. Sens dubte, es tractava d’una lliçó pràctica sobre l’astronomia d’aquells temps.
La Via Làctia
La Via Làctia era un bon motiu d’observació, principalment en temps primaverals i estivals. Era quan una bona franja del cel formiguejava plena d’estels brillants. A Catalunya era coneguda com la «Carretera de Sant Jaume» i «Camí de Sant Jaume». A Barcelona era anomenada «Camí del rei En Jaume». Una contalla explicava que, quan l’ànima d’aquest gran rei va pujar al cel, els àngels per tal de celebrar la seva arribada, van tirar-li tot un devessall d’estels, com si fossin flors. Aquesta munió d’estels van deixar sembrat tot el camí que va seguir. Camí que fins als nostres dies sempre ha estat encatifat de moltíssims estels, en recordança eterna de les grans gestes del gran rei.
Noms i creences d’algunes constel·lacions
Ossa Major
A Catalunya, la constel·lació de l’Ossa Major era coneguda com la “Cadena de Sant Pere”. Segons la tradició, els estels de l’Ossa Major representaven les cordes de la cadena que Sant Pere havia utilitzat per rescatar els àngels caiguts del cel. Però aquesta constel·lació a tingut moltes més atribucions a les nostres terres. Per exemple, també era coneguda com els «Set germans», que segons la tradició entre tots van matar al seu pare. El motiu no era altre que poder gaudir més aviat dels seus béns i per aquest fet foren condemnats a convertir-se en estels. Aquesta constel·lació també era coneguda com el «Carro Gros».
Orió
A les Terres de l’Ebre, la constel·lació d’Orió era coneguda com el “Castrum de Sant Jordi”. Segons la tradició, l’estel que pertany a aquesta constel·lació anomenat Rigel representava la llança de Sant Jordi, que havia matat el drac. Pels pastors de les muntanyes del Canigó, Orió era conegut com «l’Arca de Noè».
La Llebre (Lepus)
A les terres de Girona, la constel·lació de la Llebre, situada al sud d’Orió, era coneguda com la “Llebre de Sant Esteve”. Segons la tradició, l’estel Sirius situada a la veïna constel·lació del Ca Major representava la llebre que havia portat a Sant Esteve a la mort. En l’astronomia tradicional catalana, la constel·lació de la Llebre era considerada un símbol de velocitat, agilitat i astúcia.
Taure
La constel·lació de Taure és una de les més antigues i famoses de l’hemisferi nord. És una de les 48 constel·lacions catalogades per Ptolemeu a l’època clàssica. A les terres de la Selva, la constel·lació Taure era coneguda com el «Bou de Sant Miquel». Segons la tradició, l’estel Aldebaran representava el bou que havia portat a Sant Miquel a la mort. En l’astronomia tradicional catalana, la constel·lació de Taure es considerava un símbol de fertilitat, prosperitat i abundància. Es creia que aquesta constel·lació tenia una gran influència sobre els homes i les dones.
Cigne
A les terres de la Vall d’Aran, la constel·lació del Cigne era coneguda com la «Ploma de Sant Pere». Segons la tradició, l’estel Deneb representava la ploma que havia utilitzat Sant Pere per escriure la Bíblia. Aquesta constel·lació té la forma d’un gran ocell però també amb alguns dels seus estels configura l’asterisme de la «Creu del Nord». Segons la gent d’aquelles èpoques llunyanes aquesta creu va sortir en néixer Jesús, per tal d’anunciar-li que moriria en la creu. Aquesta creu tenia diversos noms: «Creu dels Albats», «Creu del Mal Lladre», «Creu de Santa Elena», «Creu de Caravaca», i «Creu del Cel».
Els estels i la salut
La creença que certs estels tenien propietats curatives era molt estesa a Catalunya. Segons aquestes creences populars, certs estels o constel·lacions tenien propietats que podien curar malalties o fer bé als humans. Detallem algunes d’aquestes creences:
- La creença que l’estel Sirius, tenia propietats curatives per a les malalties de la pell i les ferides. D’aquesta manera, si una persona es posava una pedra o un objecte que reflectís la llum de l’estel Sirius sobre la ferida, aquesta es curava ràpidament.
- L’estel Rigel també era conegut com el “Punyal de Sant Jordi” i es creia que tenia propietats curatives per a les malalties del cor. Llavors, si una persona es posava una pedra o un objecte que reflectís la llum d’aquest estel sobre el cor, aquest es curaria.
- Sobre la constel·lació deTaure, coneguda com el “Bou de Sant Miquel”, es creia que tenia propietats curatives per a les malalties de la vista. Segons aquesta creença, si una persona es posava una pedra o un objecte que reflectís la llum de la constel·lació Taure sobre els ulls, aquests es curarien.
Totes aquestes creences i moltes més es basaven en el suposat fet que les estrelles i les constel·lacions tenien una influència directa sobre els humans i els seus destins. Per tant, es creia que la mirada atenta a certs punts del cel nocturn podia influir en la salut, la felicitat i el benestar. A tal efecte es feien practiques i rituals per tal de potenciar aquests beneficis.
Resumint
Des de l´antiguitat, l´observació del firmament estelat ha estat una font d´inspiració i fascinació per a les cultures i civilitzacions de tot el món. També a casa nostra, l’albirament de les estrelles i els planetes van transmetre moltes coses, obrint les portes a tot un món de creences i suggestions, adaptades a les realitats del moment. Però, per damunt de tot el que sempre ha destacat és l’existència d´una màgia celestial que d’alguna manera connecta l’univers amb la humanitat.
Font: Costumari Català de J. Amades.