Montsant és una muntanya amb molta història. I també amb històries de tota mena. Com aquesta força peculiar que detallem a continuació i que va explicar ja fa bastants anys en Josep M. Font . Ens situem al segle XV.
Durant molt de temps els monjos d’Scala-Dei van mantenir amb els Jurats d’Ulldemolins una colla de disputes i plets. El motiu d’aquests litigis era sobre la propietat de terrenys situats al nord de la serra de Montsant. En un d’aquest plet s’hi va presentar una escriptura en la qual hi constava que les monges cistercenques de Bonrepòs van vendré a un tal Joan Vedrier una propietat anomenada «la serra de l’Or». Aquesta serra era situada en algun indret de la muntanya de Montsant avui en dia desconegut.
Per tant, a la serra de Montsant hi havia un lloc amb aquest curiós nom de «la serra de l’Or». Era un nom amb una clara referencia al valuós i preciós metall. Per esbrinar l’origen d’aquest nom cal anar a l’any 1419 on hi havia un document escrit pel Pare Rigau on detallava el motiu del nom.
Segons explicava el Pare Rigau «en lo lloc on existeix la sabina magna i junt al barranch a la part de ponent, es feu una excavació sota la roca cayguda, que trobà que de antich se habia treballat alli. I es troba un pou i una mina fonda y trobaren una masa de pedra forta y un pich de pedra chispa, se escombrà la mina y es trobà un fil molt petit de metal que després resulta ser coure i or. Es tapa i es deixa la mina perquè los moros no entenguessin res del tresor, y es creu que la Cogulla de la Serra del Oro prengue lo nom dita mina».