Descobrint l’origen del nom de Siurana
El paisatge parla, si sabem escoltar-lo. Siurana, la vila suspesa entre cels i barrancs, guarda en el seu nom una història que potser es remunta a l’antiguitat ibèrica. En aquest article explorarem una hipòtesi fascinant sobre l’origen del topònim, basada en estudis d’escriptura ibèrica. I també descobrirem com el seu entorn natural encaixa amb aquesta lectura ancestral. Entre pedres antigues, aigües que baixen dels cims i el pas respectuós dels pobles que hi han viscut, Siurana es revela com un espai carregat de significat i de memòria.
Una hipòtesi fascinant sobre l’origen del nom
Jaume Ciurana i Sans (1911-2009), en una investigació cultural publicada l’any 1998, apuntava la possibilitat que el nom Ciurana (actualment oficialitzat com Siurana) tingués un origen ibèric. Per donar solidesa a aquesta hipòtesi, va encarregar un estudi aprofundit a un especialista en escriptura ibèrica. Segons aquest expert, si es llegeix el topònim de dreta a esquerra —com feien els antics ibers— en segments sil·làbics CI.UR.AN.A, i se’n tradueixen els elements, el seu significat seria el següent:
CI / UR / AN / A → CIMS / AIGUA / LLOC / EL
Per tant, llegit segons el sentit dels ibers, vindria a dir:
“El lloc de l’aigua dels cims”.
Un paisatge que dóna sentit al nom
Aquesta interpretació troba una notable coherència amb la geografia de l’indret. Si analitzem l’entorn natural que envolta la pintoresca vila de Siurana, hi descobrim un territori elevat, envoltat de cingles, cims i profunds barrancs, des d’on neixen múltiples rierols.
Fa aproximadament 2.500 anys, l’aigua en aquest entorn devia ser molt més abundant que en l’actualitat. De manera que, les fonts i torrents que baixaven de les muntanyes alimentaven una conca fluvial avui encara activa: la del riu de Siurana, que recull i canalitza l’aigua d’aquest paisatge abrupte i majestuós.
En aquest context, la interpretació ibèrica del nom adquireix tot el sentit: Siurana era realment el lloc de l’aigua dels cims.
Centre polític i espiritual dels ibers
En època ibèrica, Siurana fou probablement un centre polític i religiós destacat d’una tribu local. Durant la dominació romana, el lloc conservà el mateix topònim, cosa que indica una continuïtat d’identitat i d’importància territorial. Es creu que va esdevenir una civitas, no tant pel seu urbanisme com sobretot pel seu pes polític dins del territori.
Encara avui es conserven alguns elements constructius que podrien remetre a aquest passat: grans carreus de pedra polida al mur del castell, similars als de les muralles de Tàrraco (l’actual Tarragona), suggereixen una arquitectura sòlida i antiga. En cap altre lloc proper no es troben indicis tan clars d’una presència romana significativa.
Respecte pels noms antics
Tant els romans com, posteriorment, els sarraïns i els catalans conqueridors, mostraren respecte pels noms antics. Els romans solien conservar els topònims ibèrics dels assentaments que incorporaven. Els sarraïns només substituïren els noms romans o posaren noms àrabs en els nous assentaments que fundaren. I els catalans, quan ocuparen aquestes terres, van continuar utilitzant els noms que ja existien.
Aquest respecte pel nom de Siurana reforça la idea que el topònim prové d’una arrel molt antiga, probablement ibèrica.
Les nostres arrels ibèriques
Els ibers formen part fonamental de les nostres arrels. Es fusionaren amb les poblacions autòctones durant la segona edat del ferro, deixant enrere la prehistòria per iniciar la història a la nostra terra. Fundaren els primers poblats estables, introduïren l’agricultura i també impulsaren noves formes d’organització. Fou així com donaren forma a una civilització pròpia.
Nosaltres som, en part, hereus d’aquella cultura: som sang d’aquella sang. Encara conservem trets del seu caràcter i del seu tarannà. Els ibers eren gent forta, resistent al cansament, àgil i hàbil. Eren frugals i sobris —a diferència dels celtes—, però també hospitalaris, gent de paraula i de fermesa moral.
Un llegat viu en el nom d’un poble
Quan pronunciem el nom Siurana, potser, sense saber-ho, estem evocant un missatge ancestral que ens parla de l’aigua, dels cims i del lloc sagrat que fou per als antics habitants d’aquestes terres. Un llegat lingüístic, cultural i espiritual que ens connecta amb la profunditat del temps i amb la força d’un paisatge que encara avui fascina.
Actualitzat: 16-04-25