Els orígens
L’arquitectura popular situa els orígens de les construccions de pedra en sec al Pròxim Orient, el bressol de moltes cultures. Es creu que aquestes tècniques de construcció es remunten al Neolític. Amb el temps, gràcies a les migracions i diversos moviments poblacionals, aquestes tècniques es van estendre per tota la conca mediterrània.
Les ribes de la Mediterrània són, per tant, una de les zones amb més presència d’elements de pedra seca. La durabilitat del material utilitzat, principalment pedra calcària, ha contribuït a la conservació de moltes d’aquestes construccions, com marges, barraques, cabanes de volta, basses i paravents.
A Catalunya, especialment al sud, així com a les illes Balears i al nord del País Valencià, es troben alguns dels exemples més destacats d’arquitectura de pedra seca de la Mediterrània occidental. Les comarques del Camp de Tarragona, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Montsià són especialment riques en construccions de pedra seca.
Tècniques de construcció de pedra en sec
La pedra en sec és considerada una de les primeres tecnologies constructives de la humanitat. Basada en el principi bàsic de “saber agermanar la pedra”, aquesta tècnica consisteix a disposar manualment blocs de pedra, més o menys treballats, de manera que quedin units sense cap altre material que els lligui. Col·locats amb habilitat, els blocs actuen com una sola estructura compacta.
Tot i que cada construcció és única i reflecteix les característiques del lloc, hi ha uns coneixements comuns que s’han transmès de generació en generació, fent d’aquesta tècnica un veritable llegat cultural.
Valors paisatgístics i ambientals
Les construccions de pedra en sec tenen un gran valor històric i de identitat als territoris on predominen. A través dels segles, han contribuït a modelar paisatges agrícoles i ramaders de gran bellesa, amb cultius d’olivera, vinya, ametller i cereals, plenament adaptats als sòls i al clima locals.
Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, són rics ecosistemes que afavoreixen la biodiversitat. Serveixen d’hàbitat per a moltes espècies animals (insectes, amfibis, rèptils, petits mamífers i algunes aus que hi nidifiquen) i també per a espècies vegetals (falgueres, líquens i molses).
Condicionament de finques
Durant segles, moltes generacions han extret dels camps de conreu les pedres que dificultaven la llaurada i el creixement de les llavors. Aquestes pedres s’utilitzaven per construir marges i murs de pedra seca, que protegien i delimitaven les finques i, en alguns casos, també les propietats.
Diversos usos i funcions
Les barraques són una de les construccions de pedra en sec més característiques. Aquestes estructures, que servien de cobert per a les eines i com a refugi per als pagesos durant les jornades llargues al camp, també oferien protecció en cas de pluja o tempesta quan la finca era lluny del poble. Quan les dimensions ho permetien, també eren lloc de descans per als animals de tir. Sovint es plantaven arbres d’ombra a prop de les barraques per aprofitar el seu recer.
A més de les barraques, hi ha moltes altres construccions de pedra en sec amb funcions diverses: murar balmes, crear recers o paravents, construir basses, cisternes i aljubs per emmagatzemar aigua, aixoplucs petits, i amagatalls per guardar-hi eines del camp, entre altres.
Patrimoni que cal preservar
Tot aquest patrimoni té un gran valor cultural. Alguns municipis han pres la iniciativa de donar-li el reconeixement que mereix. S’han netejat els seus entorns, s’han senyalitzat amb rètols explicatius i s’han creat rutes per facilitar-ne la visita. Aquest patrimoni cultural disseminat pel nostre territori és un reflex de la nostra identitat, i cal continuar dignificant-lo i preservant-lo.