Montsant és una donzella agradosa que, quan l’excursionista la descobreix, se n’enamora de seguida. Difícilment trobareu a Catalunya, des del punt de vista d’un muntanyenc, un altre indret tan atractiu i encisador.
Antoni M. Casas i Ferrer
La muntanya atreu amb força. Montsant ho fa de manera especial. Sempre és una alegria quan arriba el dia de trepitjar la muntanya santa per tal d’impregnar-se de la seva natura. Aquest cop fem una excursió matinal d’estiu que ens permeti caminar unes hores i també esquivar la calor.
La vitalitat de la muntanya
A les 8 del mati sortim caminant des de la Morera i agafem el camí de la Grallera. La gran massa compacta de Montsant se’ns mostra imponent. Enguany com que ha plogut al juny la vegetació presenta verds intensos que contrasten amb les majestuoses cingleres de Montsant. Tot denota vitalitat. A mitja pujada deixem el camí de la Grallera i enfilem pujada pel grau de l’Espinós. Saludem al Rei i la Reina de Montsant. Passem pel costat dels Bitllots o Ditots. I és que tots els graus de Montsant tenen la seva singularitat, la seva gràcia.
Sentir-se bé dalt la carena
Ja al capdamunt del grau la immensitat i bellesa del paisatge ens impacta de ple. Fem parada per apaivagar l’esforç, esmorzar i gaudir de tanta bellesa que ens ofereixen les terres del Sud de Catalunya. I sobtadament sentim un moviment silenciós que passa prop de nosaltres: són dues àguiles que amb el seu vol planat van direcció la roca Falconera. Sens dubte són moments per sentir-se bé dalt de Montsant. Comencem la nostra passejada per la Serra Major. A 1100 metres d’altitud la temperatura és de luxe. A més avui bufa un aire de component marítim fresc i persistent. Són les 11 del matí i la calor no és per enlloc.
Paisatges austers i horitzons amplis
A les Basselles canviem de direcció, ara anem cap a l’Oest. L’excursió no pot ser més agradable. L’austeritat de la Serra Major contrasta amb els amplis horitzons circumdants. Sentim vivament l’aire fresc i les bones energies que sempre desprèn Montsant. A la llunyania comencem a albirar una edificació enmig de la muntanya: és el Piló dels Senyalets.
Lloc de parada de multitud d’excursionistes al llarg dels anys. I continuant endavant trobem el emblemàtic Pi del Cugat, isolat i turmentat pels forts vents. Però es mostra com un autèntic heroi resistint totes les adversitats. Amb el seu aspecte rabassut sempre està disposat a lluitar per la vida. Ni els llamps s’han atrevit amb ell!
Retorn aromàtic
Desfem camí i anem de retorn cap a la Morera agafant la drecera del Corralot i el grau de la Grallera. Hem gaudit de les vistes, de la solitud (tan sols hem trobat 4 persones) i també de les bones sensacions… I de baixada també gaudim dels aromes de les plantes silvestres amb propietats medicinals. Tot està tant preciós! Qui ho diria un 11 de juliol!. Continuem baixant cap a la Morera. A migdia acabem aquesta senzilla però intensa i bonica excursió matinal per Montsant.