l'amor i el temps

L’illa dels sentiments i els valors humans

Hi havia una vegada una illa molt bonica, de naturalesa indescriptible, en la qual vivien tots els sentiments i també els valors humans. El Bon Humor, la Tristesa, la Saviesa, etc. etc. I fins i tot l’Amor i el Temps!

L’amor i el temps” és un conte breu que ens fa reflexionar sobre els sentiments i els valors humans.

Un dia es va anunciar als sentiments que l’illa estava a punt d’enfonsar-se. Llavors tots van preparar els seus vaixells i van partir. Únicament l’Amor va quedar esperant sol, pacientment, fins a l’últim moment. Quan l’illa va estar a punt d’enfonsar-se, l’Amor va decidir demanar ajuda.

La riquesa va passar prop de l’Amor en una barca luxosíssima i l’Amor li va dir: “Riquesa … ¿em pots portar amb tu?” “No, no puc perquè tinc molt d’or i plata dins del meu vaixell i no hi ha lloc per a tu, ho sento” va respondre la riquesa.

Llavors l’Amor va decidir demanar-li a l’Orgull que ja marxava amb la seva magnífica barca. “Orgull t’ho prego … ¿pots portar-me amb tu?”  “No puc portar-te AMOR … va respondre l’Orgull. Aquí tot és perfecte, podries arruïnar la meva barca. Com quedaria la meva reputació?”

amor tempsDesprés l’Amor va dir a la Tristesa que s’estava acostant: “Tristesa deixa’m anar amb tu”. “No Amor …” va respondre la Tristesa. “Estic tan trista que necessito estar sola”. Després el Bon Humor va passar davant de l’Amor, però estava tan content i cantava tan fort que no va sentir a l’Amor.

Fins que va aparèixer un ancià

De sobte una veu va dir: “Vine AMOR, jo et puc portar”. L’Amor va mirar a veure qui li parlava i va veure un ancià. L’Amor es va sentir tan content i ple de goig que es va oblidar de preguntar-li el nom. Quan va arribar a terra ferma, l’ancià se’n va anar.

L’AMOR es va adonar de tot el que li havia passat i li va preguntar al Saber: “Saber, pots dir-me qui era aquest ancià que m’ha portat fins aquí?”.

“Ha estat el Temps“, va respondre el Saber, amb veu serena.   El Temps? … Es va preguntar l’Amor. Per què m’ha ajudat el temps? I el Saber li va conclouré: “Perquè només el Temps és capaç de comprendre com d’important és l’Amor a la vida”

By catsud