Quan el paisatge es transforma en museu

Alguna vegada has conduït per una carretera i has sentit que el paisatge et parlava d’una manera diferent? Si has passat alguna vegada per la carretera N-230 b (Baix Ebre) que enllaça amb la T-333 per pujar a la Terra Alta, segur que saps de què parlo. Entre revolts i contraforts dels Ports, emergeixen unes escultures monumentals que capturen la mirada viatgera. Es tracta d’una impressionant mostra d’Art Land o Art de la Natura, un corrent artístic que fusiona la creativitat humana amb la mateixa terra. Tot i que sovint passen desapercebudes com a simples «pedres foradades», tenen un significat i un estil molt concrets:

Aquest article està pensat per explicar algunes coses desconegudes sobre aquest tema. Avui desvetllarem tots els secrets d’aquest museu a l’aire lliure que canvia la nostra relació amb l’entorn.

Què és exactament l’Art Land o Art de la Natura?

L’Art Land (també anomenat Land Art o Art de la natura) és un moviment que va néixer a finals dels anys 60. La seva característica principal és molt senzilla de comprendre, però extremadament potent: l’art no es tanca dins d’un museu, sinó que es crea directament en ple paisatge natural.

En aquesta disciplina, la natura no és un simple fons on es col·loca una escultura. Al contrari, el mateix entorn natural és el llenç i el material de treball. Els artistes utilitzen elements del lloc per integrar les seves creacions, de manera que l’obra canvia segons la llum del dia, el pas de les estacions o el clima.

Quan i per què neix aquest projecte a la N-230 b i la T-333?

Quan es van reformar aquestes vies de comunicació (2004-2009) per eliminar els revolts més perillosos i fer el nou traçat, la Generalitat va aplicar el que s’anomena l’1% cultural. Aquesta normativa obliga a destinar una part del pressupost de les obres públiques a l’embelliment o a la creació artística.

En aquest cas, es va optar per reaprofitar blocs de pedra que havien estat extrets durant els moviments de terres de la mateixa carretera, convertint un «residu» de l’obra en un element estètic que recorda que estem entrant en una zona de gran valor natural i geològic.

En aquest cas la visió cultural va néixer amb un propòsit clar: revitalitzar el territori a través d’un itinerari artístic i turístic que posés en valor la singularitat del paisatge de la Terra Alta.

Aquestes carreteres esdevenen un eix connector de pobles emblemàtics. En lloc de ser u simples vies de pas ràpid, es van transformar gràcies a aquest projecte en una parada obligatòria. La finalitat és convidar a la contemplació tranquil·la, frenar el ritme del viatger i connectar directament amb els valors de la terra mitjançant la bellesa visual.

Curiositat: Si et fixes en algunes d’aquestes escultures que hi ha pel camí, veuràs que tenen formes verticals, com tòtems, que recorden els monòlits de pedra que els pastors o antics pobladors utilitzaven com a fites.

El mètode de creació: simbiosi orgànica amb la terra

A diferència de les escultures urbanes fetes de ferro industrial o bronze, les obres d’Art Land a la N-230 b i la T-333 utilitzen un mètode totalment orgànic. Els creadors empren materials propis de la zona, com la pedra calcària, troncs, branques o la pròpia terra del lloc.

Moltes d’aquestes escultures es construeixen mitjançant el treball en comunitat o residències artístiques. En aquests espais, els autors s’instal·len al territori per rebre la inspiració directa de la llum, el vent i l’orografia abans de modelar la seva obra. Per tant, cada peça neix de l’entorn i hi pertany completament.

Quina és la finalitat d’aquestes escultures monumentals?

Més enllà de l’impacte visual innegable, aquestes instal·lacions busquen generar una profunda reflexió en qui les observa. En primer lloc, funcionen com a punts de connexió conscient entre l’ésser humà i el medi ambient. En un món on sovint viatgem massa ràpid, aquestes fites visuals ens obliguen a fixar la mirada, a aturar-nos i a gaudir de la riquesa paisatgística.

En segon lloc, també tenen un cert caràcter reivindicatiu. Reivindiquen el món rural, la importància de la conservació del medi i l’equilibri ecològic. Les estructures ens recorden que som part d’un tot còsmic, on l’acció de l’home pot conviure en harmonia amb la Terra si es fa amb el degut respecte.

Simbologia
En el cas d’aquestes escultures de la N-230 b i la T-333, la simbologia sol girar al voltant de tres eixos:

1. L’erosió i el pas del temps: els forats circulars tan perfectes (fets amb trepants industrials de corona) contrasten amb la textura rugosa de la pedra. Representen com l’aigua i el vent esculpeixen les roques dels Ports, però amb la intervenció de l’home (la carretera).
2. Finestres al paisatge: moltes d’aquestes peces estan col·locades estratègicament perquè, en mirar a través dels forats, l’espectador «enquadri» una part específica del paisatge, actuant com a miradors escultòrics.
3. Antropomorfisme accidental: la disposició dels forats sovint creen una imatge pareidòlica (ens sembla veure-hi una cara o una calavera). Això connecta amb la idea de la «mare terra» o la presència humana ancestral en aquestes comarques.
   

Consells per gaudir d’aquesta ruta de l’Art Land

Si tens previst agafar el cotxe o fer una excursió per recórrer la N-230 b i la T-333, et recomano seguir aquestes petites pautes per viure l’experiència al màxim:

• Tria les hores màgiques: les primeres hores del matí o el moment de capvespre són ideals. La inclinació del sol ressalta els relleus de les escultures i crea ombres espectaculars sobre el terreny.
• Aparca de manera segura: sempre que vulguis fer una fotografia o apropar-te a una obra, utilitza els espais i miradors habilitats sense comprometre la seguretat de la via.
• Observa els detalls en silenci: fixa’t en com els elements naturals (com petites plantes o líquens) van conquerint a poc a poc les estructures artístiques. Això és el que fa viu aquest tipus d’art!

En conclusió, l’Art Land de la N-230 b i la T-333 ens demostra que les carreteres no només uneixen punts en un mapa. També poden unir ànimes, art i naturalesa. Una experiència única que ens convida a viatjar amb els ulls ben oberts.