L’exploració dels exoplanetes —planetes que orbiten estrelles fora del nostre sistema solar— és una de les fites més apassionants de l’astronomia actual. Un dels candidats més prometedors és K2-18b, situat a anys llum de la Terra, però cada cop més a prop del somni de molts: descobrir vida fora del nostre planeta.
Quines condicions ha de tenir un planeta per ser habitable?
Perquè un planeta sigui considerat potencialment habitable, cal que es trobi a la zona habitable de la seva estrella, és a dir, a una distància que permeti la presència d’aigua líquida a la superfície. A més, ha de tenir una atmosfera estable, presència de carboni, i una font d’energia com la llum estel·lar per alimentar processos bioquímics. La gravetat, la composició química i la temperatura també juguen un paper clau.
Vida, però no necessàriament com la coneixem
Quan parlem de “vida” en un exoplaneta, no ens referim necessàriament a éssers intel·ligents o organismes complexos. La vida microbiana —com bacteris o formes simples basades en bioquímica diferent— ja seria una descoberta extraordinària. Aquest enfocament obre la porta a imaginar formes de vida adaptades a entorns molt diferents dels terrestres.
Un descobriment que augmenta les probabilitats, però no les assegura
Els darrers descobriments sobre K2-18b són molt prometedors, però no suposen una confirmació definitiva de vida. El que tenim són indicadors químics —biomarcadors— que podrien estar associats a processos biològics, tot i que també poden tenir explicacions geològiques. La ciència avança pas a pas, i cada nova dada afina la nostra comprensió.
On es troba K2-18b i com és aquest planeta?
K2-18b es troba a uns 120 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Leo. Orbita una estrella nana vermella anomenada K2-18 i és un planeta que es classifica com a subneptunià: més gran que la Terra però més petit que Neptú. Té una atmosfera rica en hidrogen i s’ha detectat la presència d’aigua vaporitzada, la qual cosa el fa especialment interessant.
Pel que fa a l’IST (Índex de Similitud amb la Terra), K2-18b té una puntuació moderada, ja que comparteix certes condicions, però també té diferències importants, com la seva mida i composició atmosfèrica. Tanmateix, la seva zona orbital i els components observats el situen entre els més prometedors.
Els últims descobriments: què s’ha trobat i com?
Gràcies al telescopi espacial James Webb (JWST), el més avançat fins ara, s’han detectat indicis de dimetil sulfur (DMS) a l’atmosfera de K2-18b, una molècula que, a la Terra, només es produeix per organismes vius, especialment marins. També s’ha confirmat la presència de metà i diòxid de carboni, una combinació que pot indicar activitat biològica.
Aquestes troballes no serien possibles sense la capacitat del JWST de descompondre la llum que travessa l’atmosfera del planeta i analitzar-ne l’espectre, identificant les signatures químiques dels gasos presents.
Segueix descobrint l’univers amb nosaltres
Aquest només és el principi! Si t’apassiona l’astronomia, la vida fora de la Terra i les grans preguntes de la humanitat, subscriu-te al nostre canal de YouTube (i segueix-nos en aquesta web. En els pròxims articles i vídeos, aprofundirem en altres exoplanetes, explorarem missions espacials i t’explicarem com es fan aquests descobriments.
🌌 El futur de l’exploració espacial és fascinant… i acaba de començar!
Deixa un comentari