Al Baix Ebre, el riu esdevé mirall de natura i memòria, una invitació a caminar i sentir el batec del paisatge.
Una mirada al passat: història i nom del riu
El riu Ebre, amb les seves aigües majestuoses, ha estat clau des de l’antiguitat per a les civilitzacions que van viure a la península Ibèrica. El seu nom antic “Hiberus” o “Iberus” prové del llatí, i algunes fonts apunten que podria venir de paraules ibèriques relacionades amb “aigua” o “ribera”.
En textos romans i grecs s’hi troben diverses referències. Per exemple, el riu apareix com Hiberus Flumen i també noms com Iberus. En algun cas s’ha citat “Flumen Oleum” com a sinònim poètic o literari, possiblement vinculat al paisatge i als conreus d’oliveres propers (tot i que no totes les fonts coincideixen en l’ús d’aquesta denominació).
Al llarg dels segles, l’Ebre ha estat utilitzat com a via de navegació, comunicació i comerç, des de l’època ibera i romana passant per l’època medieval fins arribar al segle XIX. Ciutats i pobles van florir al seu costat, utilitzant les riberes per al regadiu, el transport i les relacions culturals.
Llegendes i misteris al voltant del riu
La zona que va de Móra d’Ebre fins a Xerta està tenyida de llegendes que barregen història i fantasia. Una de les més conegudes és la Llegenda del senyor del castell de Móra d’Ebre: situat al cim de la vila. En aquest castell d’origen islàmic i posteriorment baronia dels Entença, es diu que de nit es veien llums misterioses. I que certs sons de lament ressonaven entre les torres. Alguns diuen que era l’esperit d’un noble injustament acusat que mai no va poder descansar.
També hi ha històries sobre els camins de sirga, els vells camins pels quals els sirgadors feien avançar les embarcacions o barques riu amunt fent servir cordes des de la riba. Es diu que algunes nits, en moments de boira espessa, s’hi sentien veus estranyes. O fins i tot es veien figures que emergien entre la vegetació de les ribes, com si fossin ecos d’un passat. Aquestes llegendes donen un toc de misteri a l’entorn natural de l’Ebre. (No sempre documentades, però molt presents en la memòria popular.)
Excursions pel riu Ebre: natura, paisatge i patrimoni en un mosaic viu
Paisatge i natura
Fer excursions riu Ebre avall des de Miravet o Rasquera (Ribera d’Ebre) cap a Benifallet i Xerta (Baix Ebre) significa endinsar-se en un paisatge que va canviant. El riu serpenteja, crea meandres, i envolta zones de vegetació frondosa. Els boscos de ribera —salzes, oms, freixes— creixen prop de l’aigua, generant racons d’ombra fresca i biodiversitat abundosa. Això contrasta amb els conreus i camps dels voltants, que aporten colors i textures al mosaic visual. Al llarg del recorregut, es poden observar conreus típics com tarongers, oliveres i altres fruiters, així com infraestructures rurals antigues.
Experiència i valors
Fer excursions a peu per la riba de l’Ebre ofereix més que una ruta: ofereix una immersió en paisatges de contrast, en biodiversitat, i en la pau d’un entorn fluvial. Els ocells de ribera, les libèl·lules, la flora autòctona, juntament amb la presència de zones humides i illes fluvials donen l’oportunitat de veure com interactuen els ecosistemes. A més, hi ha el valor d’identitat cultural: pobles, llegendes, vestigis històrics, i memòria col·lectiva que s’entrellacen amb el present.
Conclusió
El tram final de l’Ebre, al seu pas per la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, és un espai que conjuga història, natura i llegenda, un indret ideal per fer excursions riu Ebre avall. Tant si busques paisatges que et deixin satisfet, com fragments de passat o simplement caminar en silenci albirant el transcurs de l’Ebre, aquesta terra no et defraudarà. Cada racó, cada camí, cada mirador té molt per oferir.