En aquest article expliquem alguns dels darrers descobriments sobre astronomia ocorreguts en el transcurs del segon semestre de 2024.
Observacions de Júpiter
Investigadors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley han detectat grans taques en els pols nord i sud de Júpiter que apareixen i desapareixen de manera aparentment aleatòria. Aquests ovals, de la mida de la Terra, són visibles en longituds d’ona ultraviolada i estan relacionats amb les zones aurorals del planeta.
Avanços en l’observació solar
El 2024 ha marcat l’inici d’un període de màxima activitat solar, que s’estendrà fins a principis de 2026. Aquest augment es manifesta en una major presència de taques solars i fulguracions, fenòmens que poden influir en les comunicacions i generar aurores més intenses als pols. Astrònoms i informàtics de la Universitat de Hawaii han desenvolupat models de xarxes neuronals profundes per analitzar ràpidament les dades del telescopi solar Daniel K. Inouye. Aquesta innovació permetrà una comprensió més detallada del Sol i dels seus fenòmens associats.
La sonda solar Parker
La NASA ha aconseguit un nou rècord en la seva missió d’exploració del Sol. El 24 de desembre de 2024, la sonda es va aproximar a només 6,1 milions de quilòmetres de la superfície solar. Per tant, s’ha convertit en l’objecte més proper al Sol creat per l’ésser humà.
Durant aquest acostament, Parker va assolir una velocitat de 692.000 km/h, la més alta registrada per una nau espacial fins ara. Aquesta velocitat li permet recollir dades crucials sobre la corona solar, la capa més externa de l’atmosfera del Sol, que presenta temperatures extremadament altes. I també fenòmens encara poc compresos.
La missió de la sonda Parker, llançada el 2018, té com a objectiu principal aprofundir en el coneixement dels mecanismes que escalfen la corona solar i acceleren el vent solar, fenòmens que poden influir en les telecomunicacions i altres tecnologies a la Terra. Per suportar les condicions extremes properes al Sol, la sonda està equipada amb un escut tèrmic capaç de resistir temperatures de fins a 1.400 graus Celsius.
Aquest acostament es produeix en un moment de màxima activitat solar, fet que augmenta la rellevància de les dades recollides per la sonda. Es preveu que Parker realitzi diversos acostaments addicionals al Sol fins al juny de 2025, aportant informació valuosa per a la comprensió del nostre estel i dels fenòmens associats.
Durant el segon semestre de 2024, també s’han produït diversos descobriments significatius en l’àmbit de les galàxies, estrelles, exoplanetes i l’Univers en general:
Descobriment de la galàxia més llunyana observada
El telescopi espacial James Webb ha detectat una galàxia que es va formar només 300 milions d’anys després del Big Bang, convertint-se en la galàxia més antiga i llunyana mai registrada. Aquesta troballa proporciona informació valuosa sobre les primeres etapes de l’Univers i la formació de les primeres estructures còsmiques.
Exoplaneta ultralleuger al sistema Kepler-51
La NASA ha confirmat l’existència d’un quart planeta ultralleuger en el sistema Kepler-51, situat a uns 2.600 milions d’anys llum de la Terra. Aquest exoplaneta té una densitat extremadament baixa, i una òrbita al voltant de la seva estrella de 264 dies. Aquest descobriment reforça la idea que els planetes de baixa densitat podrien ser més comuns del que es pensava.
Descobriment d’un exoplaneta similiar a Júpiter
Una investigació internacional ha identificat un exoplaneta amb característiques similars a Júpiter, però amb una temperatura superficial 2.000 graus superior a la del Sol. Aquesta troballa pot ajudar a comprendre l’evolució dels planetes i les estrelles en condicions extremes.
Primera estrella binària descoberta prop de Sagitari A*
Un equip internacional de científics ha detectat una estrella binària orbitant a prop de Sagitari A*. Es tracta del forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia. És la primera vegada que es troba un sistema estel·lar doble en aquesta regió. Aquest fet ens proporciona informació sobre com les estrelles poden sobreviure en entorns amb gravetat extrema.
Aquests darrers descobriments sobre astronomia amplien la nostra comprensió de l’Univers i dels processos que van donar forma a les seves primeres estructures, així com de les condicions extremes en què poden existir planetes i estrelles.