El tresor amagat dels marges de pedra seca

Si has passejat recentment pels camins del Priorat, és molt probable que hagis vist unes petites fulles circulars i carnoses que brollen de les escletxes dels murs. Es tracta dels Melics de Venus, una planta fascinant que combina bellesa, història i propietats medicinals en un sol pam de terra.

En aquest article, descobrirem per què aquesta planta és tan especial i per què hauries de fixar-t’hi la pròxima vegada que surtis a la natura.

Etimologia: per què “Melics de Venus”?

El nom científic d’aquesta planta és Umbilicus rupestris. El terme Umbilicus prové del llatí i significa literalment “melic”, fent referència a la petita depressió que té la fulla just al centre. Per la seva banda, l’epítet rupestris ens indica el seu lloc preferit per viure: les roques.

Tanmateix, la saviesa popular ha batejat els Melics de Venus amb noms molt diversos segons la zona:

• • Barretets o Barrets de paret.
  • Orelles d’abat.
  • Cama-roja (en alguns contextos locals).
  • Herba de melic.

L’associació amb la deessa Venus prové de l’antiguitat, ja que la forma delicada i circular de la fulla recordava la bellesa i la fertilitat femenina.

Característiques i hàbitat al Priorat

Els Melics de Venus són plantes suculentes, la qual cosa vol dir que emmagatzemen aigua a les seves fulles per sobreviure a períodes de sequera. Les seves fulles són inconfusibles: verdes, brillants i amb el pecíol (la tija de la fulla) inserit directament al mig.

Pel que fa al seu hàbitat, aquesta planta és una amant de l’ombra i la humitat. Per aquest motiu, els marges de pedra seca del Priorat són el seu refugi ideal. Aquestes construccions tradicionals mantenen la frescor necessària perquè la planta creixi verticalment, desafiant la gravetat entre les pedres.

Utilitats: una farmaciola i un ingredient natural

Més enllà de la seva estètica, els Melics de Venus han estat utilitzats durant segles a les nostres contrades per les seves propietats curatives i culinàries.

Una “tirita” natural

Tradicionalment, s’ha utilitzat com a remei casolà per curar ferides, cremades o talls lleus. El procediment és senzill: es retira la fina pell translúcida de la fulla i s’aplica la polpa directament sobre la pell. Té un efecte cicatritzant i desinfectant molt similar al de l’àloe vera.

Ús comestible

D’altra banda, els Melics de Venus són totalment comestibles. Les fulles més joves, recollides a l’hivern o a la primavera, tenen una textura cr

uixent i un gust suau i aquós. Són un complement perfecte per a les amanides, aportant un toc fresc i una forma visualment molt atractiva al plat.

Llegendes i dites populars

Com tota planta lligada a la terra, els Melics de Venus tenen el seu espai en l’imaginari popular. Es deia antigament que qui portava una fulla de melic a la butxaca tindria sort en l’amor, sota la protecció de la deessa Venus.

A més, en el món de la pagesia, se sol dir que “quan el melic de Venus treu la vara, la pluja no triga”. Això fa referència a la seva inflorescència (una tija llarga plena de campanetes) que apareix quan la planta ha rebut prou aigua, indicant un cicle de vida actiu i vigorós.

En conclusió, els Melics de Venus són un símbol més de la biodiversitat i la tradició que encara perviu al Priorat.