A la recerca de nous mons amb potencial de vida

El descobriment d’exoplanetes —planetes que orbiten estrelles diferents del nostre Sol— ha revolucionat la nostra comprensió de l’univers i, especialment, la nostra cerca de vida més enllà de la Terra. Però, quins d’aquests mons distants podrien realment albergar-la? La clau resideix en un concepte fascinant: la zona habitable.

Què és la Zona Habitable?

La zona habitable (ZH), sovint anomenada zona de rínxol d’or (Goldilocks Zone), és la regió al voltant d’una estrella on la temperatura permet l’existència d’aigua líquida a la superfície d’un planeta.

Aquesta condició és fonamental, ja que a la Terra, l’aigua líquida és l’element essencial per a la vida tal com la coneixem.

• Si un planeta és massa a prop de l’estrella, l’aigua s’evaporaria, convertint-se en vapor.
• Si és massa lluny, l’aigua es congelaria completament, formant gel.

Per tant, un exoplaneta habitable no només ha de trobar-se en aquesta franja ideal, sinó que també ha de ser un planeta rocós, amb una massa i una atmosfera adequades que puguin retenir l’aigua.

Els candidats més prometedors

La feina de telescopis com el Kepler i el TESS ha estat crucial, identificant milers de possibles exoplanetes habitables. Aquests són alguns dels sistemes que destaquen especialment:

1. El sistema TRAPPIST-1

Aquest sistema, situat a només 40 anys llum de distància, és un tresor. Gira al voltant d’una petita estrella nana ultrafreda i conté set planetes de la mida de la Terra, tres dels quals (e, f i g) orbiten directament dins de la zona habitable. Es creu que alguns d’aquests exoplanetes habitables podrien contenir quantitats significatives d’aigua.

2. Pròxima b

Orbitant l’estrella més propera al nostre Sol, Pròxima Centauri, Pròxima b és un altre candidat estrella. Està a només 4,2 anys llum de nosaltres i es troba clarament a la seva zona habitable. No obstant això, la seva estrella és una nana vermella que emet potents flamarades de radiació, un factor que podria dificultar l’existència de vida.

3. K2-18b: El món aquàtic

K2-18b ha captat una atenció significativa perquè és un dels pocs exoplanetes on s’ha detectat clarament vapor d’aigua a la seva atmosfera. Es tracta d’una súper-Terra o mini-Neptú que orbita dins de la zona habitable d’una nana vermella. La presència d’aigua atmosfèrica el converteix en un dels candidats més intrigants, tot i que la seva densitat suggereix que podria ser un món amb una espessa capa d’hidrogen i un vast oceà sota aquesta atmosfera, motiu pel qual se l’ha anomenat un possible “món aquàtic”.

Més enllà de l’aigua i el futur de la cerca

És important recordar que la zona habitable és només el primer filtre. Perquè un exoplaneta habitable sigui realment apte per a la vida, necessita altres condicions: una activitat volcànica que recicli els nutrients, un camp magnètic protector contra la radiació, i l’absència d’un efecte hivernacle descontrolat.

La recerca de vida extraterrestre passa, doncs, per la identificació d’aquests exoplanetes habitables. A mesura que les nostres capacitats tecnològiques evolucionen —amb telescopis de nova generació com el James Webb i els futurs observatoris terrestres—, la nostra capacitat per analitzar les atmosferes i detectar biomarcadors augmentarà exponencialment. Amb aquestes eines, aniran sorgint molts més exoplanetes situats a la zona habitable, acostant-nos més a respondre la pregunta que ha acompanyat la humanitat des de sempre: Som l’única vida a l’univers?