Hi havia una vegada una castanyera i un esquirol. La castanyera era treballadora, bona persona, humil i ajudava a la gent quan ho necessitava. Però l’esquirol no treballava ni era bon ciutadà de Gavà, ja que es dedicava a robar castanyes.
Un dia, el vent bufava fort i les fulles dels arbres ballaven a l’aire. La castanyera estava venent moltes castanyes als nens que passaven pel carrer. L’esquirol, com cada nit, recorria els carrers buscant alguna cosa per menjar, però aquell dia les castanyes cuinades professionalment per la castanyera li van cridar l’atenció. Tenien un aroma tan bo que no va poder resistir-se. No va pensar ni un segon, va anar ràpidament a buscar el seu passa muntanya i va començar a planejar el seu robatori.
Va esperar que la nit caigués i que la castanyera estigués ocupada venent les castanyes als últims clients. L’esquirol es va amagar entre els arbres i, quan la castanyera va estar distreta, va robar moltes caixes de castanyes. Però no va comptar amb la rapidesa i l’observació de la castanyera. Quan ella es va adonar del robatori, va començar a córrer darrere seu amb tota la seva energia, cridant per alertar la gent del que estava passant. L’esquirol intentava fugir, però la castanyera era molt més ràpida i aviat el va atrapar.
Una castanyera bondadosa
Quan l’esquirol va veure que estava atrapat, va començar a plorar, desesperat. Mai l’havien agafat. La castanyera, veient la seva tristesa, va notar que l’esquirol no era un malèvol ciutadà, sinó que només estava intentant sobreviure. En aquell moment, va arribar la policia i l’esquirol va quedar encara més trist. La castanyera, amb la seva bondat habitual, va parlar amb els agents i els va explicar la situació. L’esquirol, un animal que ningú volia ajudar, no tenia feina i, per aquesta raó, se sentia obligat a robar per alimentar-se a ell i a la seva família.
Els policies, veient que l’esquirol no feia mal per plaer sinó per necessitat, van decidir no castigar-lo. Amb l’ajuda de la castanyera, l’esquirol va poder trobar una solució. La castanyera li va oferir una segona oportunitat. Li va proposar que treballés amb ella i que li ensenyés a guanyar-se la vida honestament. L’esquirol, agraït, li va demanar perdó per la seva acció i va prometre que mai més robaria. Així, es van fer amics i junts van començar a treballar per vendre les castanyes, però també per ajudar a altres animals necessitats del bosc.
Amb el temps, l’esquirol es va convertir en un bon treballador i va aprendre a guanyar-se el seu pa de manera honesta. La castanyera, a més de vendre castanyes, va crear un petit refugi per animals necessitats, i així tots els animals del bosc van aprendre que la solidaritat i la segona oportunitat poden canviar el curs de la vida d’una persona o d’un animal.
Conte contat, ja s’ha acabat.
Jan Abelló Mulet
Estudiant de 6e de primària
Actualitzat: 21-03-25