SOLSTICI D'ESTIU

La muntanya de la calma

SOLSTICI D'ESTIUMontsant és tot un símbol d’identitat. La muntanya santa sempre ha estat un referent geogràfic de la gent i de les terres del sud, una illa excepcional de diversitat biològica, i un espai predilecte estimat pel món excursionista.

La muntanya simbolitza la serenitat. Montsant desprèn una serenor molt latent, fàcil de copsar en la plenitud d’una posta de sol viscuda dalt de la serra Major en un càlid capvespre d’estiu. És una muntanya on sembla que el temps s’alenteixi i tot prengui una altra dimensió. I quan arriba el solstici d’estiu tot plegat es fa sentir amb més força.

23-06-2013 Una revetlla diferent

El 23 de juny de 2013 vam pujar al cim més elevat de Montsant: la roca Corbatera, antigament anomenada roca de Santa Maria. Va ser una excursió de capvespre nit per viure el solstici d’estiu. Vam poder gaudir de valent de les vistes i el paisatge acolorit pels tons verdosos inusuals en aquestes dates.

SOLSTICI D'ESTIU

Ja entrat l’estiu, ens va sorprendre comprovar la temperatura bastant baixa per l’època. Abans d’arribar al cim vam poder albirar el vol elegant d’una àguila cuabarrada.

Moments emocionants

Però sens dubte el plat fort va ser la placidesa de la posta de sol i l’espectacularitat de la sortida de la lluna plena, que aquell any va ser de perigeu (més propera a la Terra). Les persones que érem allà vam poder viure aquests moments realment emocionants. El magnetisme del lloc i la llibertat escenificada en els horitzons amplis i llunyans ens omplien de sensacions intenses.

SOLSTICI D'ESTIU

Mentre el sol es ponia per l’oest la lluna plena prenia el relleu i sortia per l’est. Van ser moments de plenitud. I quan s’anava fent fosc resultava meravellós contemplar les llums zenitals vermelloses a l’horitzó. Al mateix temps en el fons del bosc, entre les ombres, podíem escoltar el cant misteriós del duc. Tot succeïa d’una manera alentida. L’ambient no podia ser més extraordinari.

Acompanyats per les estrelles

La Lluna escampava la seva lluminositat pel firmament. Tot i així, per una estona encara vam poder albirar alguns estels: Vega, Deneb, Altair, Arturus, Spica, Antares… I també el planeta Saturn.

Va ser una nit de la revetlla de sant Joan totalment diferent. I a més de tot aquest munt de regals que ens va oferir la natura també el bon humor i la gresca no ens van faltar. El riure va sovintejar. Ens ho vam passar fantàsticament bé.

Va ser una experiència de capvespre nit a Montsant per recordar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques i millorar els nostres serveis. Si acceptes o continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.   
Privacidad