Polaris, el nostre “far còsmic”

Polaris, també coneguda com l’Estrella Polar, és una supergegant groga situada a aproximadament a 430 anys llum de la Terra. És una estrella de tipus espectral F7 i té una massa aproximada de 5,4 masses solars. La seva brillantor és significativament més gran que la del Sol, amb una lluminositat aproximada de 2.500 vegades superior. Es tracta d’una estrella variable Cefeida, el que significa que la seva lluminositat varia de manera regular, tot i que les variacions són mínimes i imperceptibles a simple vista.

Polaris és, de fet, un sistema estel·lar triple, compost per la supergegant Polaris Aa i dues estrelles companyes, Polaris Ab i Polaris B. Aquesta configuració la fa encara més fascinant des d’un punt de vista astronòmic, ja que permet estudiar la dinàmica d’estrelles en sistemes múltiples.

L’estel guia

L’Estrella Polar és el nostre «far còsmic» més important. De fet ha estat essencial per la navegació nocturna durant segles. A causa de la seva proximitat al pol nord celeste, sembla estar fixada en el cel mentre les altres estrelles es mouen al seu voltant. Això la fa ideal per a la navegació, permetent als viatgers determinar la direcció del nord sense necessitat de brúixola. Mariners, exploradors i viatgers han fet servir Polaris com a punt de referència per determinar la seva posició i direcció, especialment abans de la invenció de les tecnologies modernes de navegació.

Creences culturals

Diferents cultures han atribuït significats especials a l’Estrella Polar. Per als víkings, era coneguda com la “Estrella del Nord” i la veien com una guia segura en els seus viatges per mars perillosos. En la mitologia xinesa, aquest estel era vist com l’estrella del “Gran Governant” o “Emperador del Cel”, que supervisava l’univers des del seu punt fix al cel. Els nadius americans també la consideraven una estrella especial, sovint associada amb el guiatge i la protecció espiritual.

En aquest sentit hi ha una història interessant del poble indi d’Omaha. Segons aquest conte el fill d’un cap indi es va perdre en una travessa vagant solitari per llocs desconeguts. L’albirament de l’Estrella Polar el va ajudar a guiar-se de tornada a casa. Aquesta història va passar durant uns temps de conflicte tribal entre una tribu d’Omaha i els seus rivals. El fill del cap tribal es va escapar del poble i es va dedicar a caçar al bosc, però malauradament es va perdre mentre ho feia. Quan el consell de caps va negociar un tractat de pau, el nen desorientat casualment va identificar l’Estrella Polar al cel. En aquesta història l’Estrella del Nord es coneix com a “Mika Em Thi Ashi”, o sigui, l’estrella que no camina.

Història com a estel del Nord

Polaris no sempre ha estat l’estel del Nord, i en el futur deixarà de ser-ho. Aquest paper depèn de la precessió dels equinoccis, un moviment cíclic de l’eix de rotació de la Terra que dura aproximadament 26.000 anys. Fa uns 3.000 anys, Thuban, a la constel·lació de Draco, era l’estrella més propera al pol nord celeste. En aproximadament 12.000 anys, Vega, a la constel·lació de Lyra, serà la nova Estrella Polar. Polaris va començar a ocupar la seva posició actual fa uns 2.000 anys i seguirà sent l’estel del Nord durant diversos segles més abans de cedir el seu lloc.

Darrers descobriments

Les observacions recents amb el telescopi de raigs X CHANDRA han revelat aspectes interessants sobre Polaris, especialment la seva variabilitat i la possible presència d’una companya estel·lar més propera del que es pensava anteriorment. El CHANDRA va obtenir imatges de la superfície de l’estrella Polaris en la longitud d’ona X, que mostren una estructura complexa de regions calentes i fredes. Aquesta estructura és probablement causada per la rotació de l’estrella i la seva interacció amb el seu camp magnètic.

A més s’ha pogut detectar una activitat magnètica molt feble a l’estrella Polaris, que és molt diferent de les activitats magnètiques que es troben en altres estrelles. Aquestes informacions han permès als astrònoms estudiar amb més detall l’evolució d’estrelles com Polaris, contribuint a una millor comprensió de les estrelles variables Cefeides i la seva importància en la determinació de distàncies còsmiques.

Com identificar l’Estrella Polar al cel nocturn Identificar Polaris a ull nu és relativament senzill si saps on buscar. Aquí tens els passos per localitzar-la fàcilment: 1. Troba la constel·lació de l’Óssa Major (El Carro) L’Óssa Major és una de les constel·lacions més fàcils de reconèixer al cel nocturn. Busca una formació d’estrelles en forma de gran cullerot o carro, conegut popularment com “El Carro”. Aquest grup d’estrelles és visible durant tot l’any a les latituds mitjanes del nord. 2. Utilitza les “Estrelles Guies” El punt clau per trobar Polaris és localitzar les dues estrelles de l’Óssa Major que formen el costat exterior dret del “Carro” (les estrelles Dubhe a la part superior i Merak a la part inferior). Aquestes estrelles s’anomenen “estrelles guies” perquè la línia que uneix les dues apunta directament cap a Polaris. 3. Segueix la línia imaginària Un cop localitzades Dubhe i Merak, traça una línia recta imaginària cap amunt i cap a la dreta del teu camp visual (aproximadament 5 vegades la distància entre Dubhe i Merak). Aquesta línia et portarà directament a l’Estrella Polar, que és una estrella de brillantor més destacada en aquesta zona i que forma part de la Óssa Menor. 4. Confirma la teva troballa Per assegurar-te que has trobat Polaris, comprova que l’estrella sembla estar fixa al cel, sense moure’s gaire en comparació amb les altres estrelles al llarg de la nit. Això és degut a la seva proximitat al pol nord celeste. Aquest mètode és molt pràctic i eficaç, especialment en nits clares i en zones amb poca contaminació lumínica.