Una bona iniciativa
A l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Llaberia hi ha un ramat de rucs pasturant pel barranc de Mussefres (La Serra d’Almos). Formen part de les estratègies forestals per netejar el sotabosc i així contribuir al control d’incendis forestals.
Aquesta iniciativa de Joan Cedó de Tivissa, que ha anat recuperant rucs d’aquí i d’allà que estaven mig abandonats i en un estat deplorable, compta amb el suport i col·laboració del Consorci de la Serra de Llaberia. Un tasca digna d’encomi!
Els podeu conèixer i seguir a l’instagram @tivissadonkeysfirefighters
Cinc cèntims sobre el ruc
L’ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula «ruc» també s’usa per definir el mascle de l’ase, mentre que la femella és coneguda com a somera, burra o ruca. El burro és un animal primer que tot noble. També pacífic, dòcil i força curiós. Fitxeu-vos quan se us queda mirant. És cert que també és molt tossut, però diuen que té bona memòria.
Els ases foren domesticats cap al 3000 aC. Aproximadament al mateix temps que els cavalls i s’estengueren a tot el món. Actualment encara tenen un paper important a molts llocs. Aquí al nostre territori pels pobles i masos n’hi havia molts. Als anys 70 (s.XX) amb l’aparició de la maquinaria agrícola anaren desapareixent progressivament. La seva utilitat en el món agrari juntament amb mules i matxos fou enorme.
Els ases també s’utilitzaven per celebracions lúdiques. Qui no se’n recorda de les concorregudes carreres de rucs a les festes majors dels nostres pobles. Antigament en algunes comarques era utilitzat en actes religiosos com ara la «missa de l’ase» que es celebrava pel dia de Cap d’Any. Es feien una mena de processons pels carrers de la vila simulant personatges de l’Antic Testament. Per Sant Antoni Abad (17 de gener) es feien vistoses cavalcades amb ases. I també a les antigues celebracions del Carnestoltes s’empraven ases en diversos cultes.